Cosint pel papa: Newcastle Cardigan

I finalment, després de mil interrupcions i contratemps, en Jordi ja té el seu nou càrdigan.
Tatxaaaannnnnnn...

Ha sigut complicat, la veritat... No per la dificultat en sí del patró, sinò pel que m'ha costat trobar moments per posar-m'hi... pensava que no l'acabaria mai!!! (i això que al principi volia forrar-la...)
Aquest era un repte proposat per la Miren de Telaria dins la seva bogeria del Just for Men. A mi m'hagués agradat fer els tres patrons que proposava (de fet tinc la camisa a punt per començar-la), però només he arribat pel càrdigan.

El patró es el Newcastle Cardigan de The Thread Theory, una companyia canadenca de patrons per a home, i és força assequible, tot i que en alguns moments és fàcil perdre't (perque és en anglès i perque algunes coses es dónen per sabudes). Sort que la Miren va publicar el tutorial "en fascicles" (jeje) i va facilitar molt la cosa...
Té uns acabats molt polits, i queda molt bé posat (tot i que el tallatge crec que és un pèl ajustat)

Com que em va agradar molt el model que va fer la Miren per ensenyar-nos el patró, gairebé li vaig copiar jeje (amb permís, ehhh?)
La tela blava és un gènere de punt un pèl més gruixut del normal que imita el texà, i li vaig comprar a la Miren. Té una caiguda molt bonica, és fàcil de cosir i molt manejable. La única pega que li trobo és que s'enganxa amb molta facilitat.
La roba de contrast no és la que volia jo de bon principi... Jo havia escollit una tela que es diu Magic Deer, però tot i que ell em deia que sí, que ja li anava bé, jo no el veia gaire convençut, així que a última hora vaig canviar per una cosa més formaleta... en fi...
Després també vaig haver de canviar d'idea quan volia fer els punys amb la tela de contrast... un pèl "soso" sí que ho és, sí... :-D
Bé, de fet. li ha d'agradar a ell, no?
I els botons estan reciclats d'un vestit de la Clàudia que va destenyir a la rentadora ara fa unes setmanes... guai, no?

Com us deia els acabats estan molt ben fets, i queden bé tant si tens remalladora com si no (jo l'he fet servir només per la unió de les mànigues i els costats).
Crec que els traus i jo ens hem reconciliat definitivament, jeje.

No ha quedat perfecta, però sí molt decent. Alguns dels defectes que li veig? El coll de darrera m'ha quedat amb un xic de punxa, i no sé perquè; la unió de les mànigues al cos no ha quedat prou polida; i les vistes interiors, el que dóna cos a les tapetes davanteres, es noten un xic quan està cordada... però vaja, jo crec que són petites coses...
(ah, no ho digueu a ningú, però les mànigues, per dins, no estan ben polides... però és que ja no podia més, jeje)
En aquest Flickr podeu veure altres propostes