dimecres, 26 de febrer del 2014

Manta per la petita Sara

(mentre vaig de bòlit cosint les disfresses us deixo aquesta entrada...)

Durant l'embaràs de la Sara, la petita, vaig pensar a fer-li una manteta ben calentona, ja que a diferència dels seus germans, naixeria en època de fred.
Després de pensar diferents combinacions, em vaig decantar per provar la franel·la de cotó, un teixit suau i calent, ideal pel que volia.
Malauradament aquí no se'n troba gaire sovint, i quan la trobes és amb colors molt apagats (d'estampats ja ni en parlem...), així que la vaig comprar a Estats Units, barata i de molta qualitat.
I aquí teniu la manta feta.



És de mida llitet de baranes, encara que com que fem collit la fem servir a per tot arreu, jeje
És un pseudo-quilt, ja que jo volia una manteta calentona però lleugera, així que vaig fer-la amb dues capes de franel·la, sense boata enmig, però per unir-les vaig fer un acolxat.
Com veieu, un disseny mega-senzill, però molt efectiu.
El biaix és fals, la part de darrera la vaig fer més gran per poder-la doblegar endavant i fer aquest efecte. I a última hora vaig fer un petit brodat amb la màquina a dues de les cantonades.
Volia posar-hi el nom de la Sara, però al final vaig desistir... massa coloraines.
No tinc cap foto de la manta en acció, però creieu-me que n'estem traient molt de profit :-D





dilluns, 24 de febrer del 2014

Dos marinerets...

Un dia tant el pare com el fill em van dir que els agradaria anar algun cop vestits iguals.
Primer em vaig estranyar una mica, però després hi vaig veure la gràcia i em vaig posar a pensar. Al final em vaig decidir per una cosa senzilla: anirien amb la mateixa samarreta, però la del petit la faria jo, seguint aquest video-tutorial de la Dana.
Quan van començar les rebaixes, vaig trobar dues samarretes que m'agradaven a molt bon preu, i em vaig posar mans a la feina.
Aquí podeu veure algunes fotos del procés


La Dana al video fa servir un patró de samarreta seu, jo en canvi vaig fer-ne un a partir d'una samarreta que li anava bé a en Lluc. 
Retallar, cosir i posar el coll. Així de senzill i ràpid.
Aprofitar les costures del baix i de les mànigues facilita més la feina...

I per donar un toc encara més mariner a la samarreta, una àncora de feltre vermell (a mides diferents) i mireu que contents (i guapos) estan els dos!!!



divendres, 21 de febrer del 2014

De pantalons que curtegen... (mini-tutorial)

Els nens creixen.
Ja, és lògic - direu....
Però els meus ho fan a estirabots!
D'una setmana a l'altra els pantalons i les samarretes se'ls queden curts (però molt curts).
Total, com que no vull comprar més pantalons pel que queda de temporada, haig de fer invents (re-purposing que en diuen aquells...).
El primer, amb uns texans d'en Lluc.
Mirant aquí i allà (sobretot a Pinterest) vaig veure diferents maneres, i al final he fet una mena de vora ampla amb un retall de roba de cotó que tenia. Us deixo un mini-tutorial, a veure si us agrada i us atreviu a fer-ho.

1- Tallem la vora del pantaló

2- Mesurem el camal : a l'amplada de circumferència que té li afegirem 1cm de marge de costura a cada costat, i la llargada que desitgem que tingui la nova vora (podeu agafar la mida d'un altre pantaló que li vagi bé) la farem doble i també hi afegirem 1cm de marge de costura a dalt i a baix.
Per exemple, el meu camal medeix 32cm d'ample de circumferència i jo vull que la vora faci 8cm de llarg. Doncs les mides que hauré de tallar per cada camal seran 34cm x 18cm.
Queda clar?

3-  Tallem els rectangles en la tela que vulguem



4- Cosim els rectangles formant un tub, tocant-se els drets de la roba. El girem, planxem costures i després doblem per la meitat

5- Coloquem el camal dels pantalons dins el tub de tela, tocant-se els drets de la roba i alineant les vores. Posem agulles o embastem


6- Cosim al marge de costura que haviem decidit, i polim amb una costura en zig-zag (per descomptat, qui pugui i vulgui fer-ho amb la overlock, cap problema)

7- Posem bé la costura i ens trobem amb que ja tenim la vora feta! Ara només cal passar un repunt i ja o tenim acabat! Com veieu, jo he fer dos repunts a dalt i cap a baix... és qüestió de gustos.

8- Si volem, podem cosir algun detallet al pantaló amb la mateixa tela



I el resultat, és aquest!!!
(en Lluc encara estava malaltó, així que no estava per gaires fotos...)


Mentre feia el tutorial, em vaig trobar que a la Yolanda de Pandielleando (de debó, de debó, no us perdeu les meravelles que cus aquesta noia... a mi em té flipada... heu vist la jaqueta que va fer-se en una tarda??? aaahhhggggg envejaaaaa) li passava el mateix i havia fet aquest "apanyo" tan xulo. M'encanta, i com que la Clàudia ja m'ha donat uns pantalons que li curtegen, crec que provaré el seu sistema!!! Ja us ho ensenyaré.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Necesser, "clutch" o com li'n vulgueu dir

No sé si coneixeu aquesta pàgina : Noodlehead
Hi podeu trobar tutorials molt interessantss, i també tenen botiga on venen patrons de bolsos, a cada qual més xulo.
Jo em vaig comprar aquest de la 241 tote per fer un regal de Nadal, i ara el tinc pendent per mi.
Com us dic, tenen tutorials interessants, i ja fa un temps vaig trobar-me aquest que t'ensenya a fer un tipus de necesser, o bolso tipus "clutch". Em va agradar i la veritat és que en un moment en vaig tenir fets dos, un que vaig regalar i l'altre que faig servir com a botiquí d'urgència al bolso: hi tinc un parell de tiretes, una barra d'àrnica i una ampolleta d'apiretal (vaja, l'indispensable quan tens criatures, jeje)




No s'aprecia molt bé, però m'agraden pel detall de l'arrugat del davant... no sé, els fa diferents.
Com veieu a la foto, estan forrats i porten butxaca interior. La cremallera porta unes tapetes de tela a cada costat, jo no les havia cosit mai així, i no em va desagradar (tot i la antipatia que els hi tinc a les cremalleres en general...)
Com veieu, unes bossetes fàcils i ràpides de fer, que et poden salvar d'un "apuro" a la hora de fer algun regal...

dilluns, 17 de febrer del 2014

De virus...


A casa s'ha instal·lat un virus bastant cabronàs, que porta molta febre i mal de cap.
Primer va ser en Lluc, després la Sara i ara jo.
De moment la Clàudia i el pare se n'han salvat... ja veurem el que dura...
Així que ja us imagineu que no he tingut temps de cosir res, ni de preparar cap post decent... ho sento...
A veure si dimecres ja us puc ensenyar alguna coseta
Bona costura a les que esteu sanes!!! (que ja he vist que alguna altra també ha caigut aquests dies...)

divendres, 14 de febrer del 2014

Ens emportem l'art arreu

Les que teniu fills ( i les que no, si teniu nebots vé a ser el mateix) sabeu que planificar un dinar fora de casa , una sortida, una visita al metge, etc. amb les criatures (sobretot si es tracta de més d'una) requereix una certa intendència.
En el meu cas, vaig descobrir que, almenys amb la gran, el que millor funcionava era tenir a mà fulls de paper i colors, per així poder dibuixar, pintar o escriure mentre esperem, mentre els grans estem xerrant o acabant de menjar... qualsevol moment que sigui susceptible de provocar-los avorriment.

Per poder portar aquests estris i tenir-los a mà, vaig decidir fer-los una bossa com aquesta, ja que de casualitat tenia les mateixes teles que apareixen al tutorial.
Va ser molt fàcil i divertit de fer-la, i els nens la utilitzen encantats. Haig de dir, però, que la utilitat de la banda porta-colors és força minsa, ja que, com que la bossa no està entretelada i és de cotó fi, els colors cauen contínuament.
Si la voleu fer, jo us recomanaria o bé posar-hi una entretela dura o bé fer-la amb loneta.


I ara que la Clàudia ja és un xic més gran i li agrada escriure, vaig pensar que potser li podria fer una mena d'estoig porta-llibreta... coi, no sé com anomenar això:




Com veieu, a part dels llàpissos de colors també hi duu una llibreta, i queda tot ben recollidet amb un botó i una goma.
Hi ha uns quants tutorials a la xarxa, jo ara no recordo quins vaig fer servir exactament, vaig anar agafant una mica d'un i una mica de l'altre.
Ara tinc pendent el d'en Lluc, a veure quan el faig...


dimecres, 12 de febrer del 2014

De calces va la cosa...

Heu provat mai de cosir-vos unes calces?
Confesso que la cosa m'havia temptat diverses vegades, però com que jo no tinc precisament unes mides de model (ans al contrari, m'acosto més aviat a les mides d'armari empotrat) no m'acabava de decidir... (perquè la gran majoria de bloggers costureres teniu aquests cossos espectaculars? eh? eh??? :-D )

Fins que va arribar el dia que La Pantigana va proposar a la segona convocatòria de la MsMisima Sew Week que ens cosíssim unes calces i va posar patrons per a totes mides i culs
Em va agradar el model, i vaig veure que la cosa no semblava ser molt complicada... així que m'hi vaig llençar de caps.

Les primeres les vaig fer a corre-cuita, amb un tros de tela de sudadera felpada pel darrera (seeeeeeee, el cul calentó!!!) i una tela de punt nova pel davant.
Em vaig sentir còmoda cosint per primer cop el FOE (Fold Over Elastic, és a dir, un biaix elàstic), i vaig descobrir un seguit de puntades elàstiques que ni sabia que tenia, ni sabia que servien per cosir punt (a saber: el zig-zag de tres puntades i una puntada que s'anomena "elàstica"... i jo baixant de l'hort... en fi...).
El resultat és xulo, no?



Vaig descobrir que no controlo molt bé el tema de la elasticitat de la tela, ni del FOE... i que cosir punt no és tan fàcil com sembla a priori.
Vaig modificar una mica el patró, aixecant una mica la part de darrere, i aquí van les segones, ben florejades i amb la peça interior verda (no es veu, però queda xulíssim)


Em sembla que si utilitzo la overlock en les costures aniré millor, no sé, ja us diré...

Ara crec que em liaré la manta i em faré el meu propi patró, perque tot i ser molt còmodes hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar... i també li'n faré a la Clàudia, a veure si me'n surto... total, deu ser el mateix, no?
M'animaré a cosir-ne de diferents tipus (com els tres que proposava la MsMisima), i em sembla que ja no em compraré més calces, me les faré jo! apa...
I que es preparin en Jordi i en Lluc, que després vaig a per ells!!!

dilluns, 10 de febrer del 2014

Tornen les capes...

Com us comentava en aquesta entrada, una de les costures que tenia a mitges aquests dies era la d'unes capes de vestir per les nenes.
Doncs bé, una, la de la Clàudia, ja està acabada (la de la Sara en un momentet la tindré feta, però aquest cap de setmana no ha donat per més...).


La inspiració per fer-la em va arribar quan vaig llegir aquest post de La Inglesita, una artista de la costura, que tornaven a estar de moda. La veritat és que les modes me les acostumo a saltar "a la torera", però mira, aquesta vegada em va fer gràcia.
Vaig buscar patrons i tutorials i al final em vaig decantar per aquest tan entenedor i precís de De costuras y otras cosas, fent alguna petitíssima variació: només dos botons per cordar, els botons de les "mànigues" en format snap i també vaig voler trencar la monocromia amb uns aplics de flors al davant. La tela exterior és una barreja de llana i acrílic en lila (off course... així la tinc guanyada segur, jeje) i la interior un cotó lleuger.

En aquestes fotos podeu veure alguns detalls



He de dir que m'estic reconciliant amb els botons i, sobretot, amb els traus, gràcies a la descoberta fortuïta que feia malament un dels passos amb la màquina (i no us ho perdeu: és totalment automàtic, però no sé com m'ho feia que la liava... en fi...)
Ejemmmm, no, no és un efecte òptic: els dos traus són de colors diferents... Endevineu a qui se li va acabar la bobina de fil just acabat el primer trau?... Els problemes que vaig tenir per trobar un fil que s'hi assembés... Però per sort, quan la capa està cordada no es nota gens :-D

I aquí teniu la reina del mambo amb la seva nova capa, més contenta que un gínjol i amb ganes de posar-se-la per sortir al carrer ja!!!
Li queda de fàbula, eh????


divendres, 7 de febrer del 2014

Fronts oberts

No hi ha manera...
Començo mil coses i després em costa "Déu i ajuda" acabar-les...
Us ensenyo tot el que faig seguir ara mateix?

1- Capes per les nenes,
com aquesta de De costuras y otras cositas. A veure si endevineu de quin color seran, jejeje


2- Disfresses de Carnaval,
que com que sóc molt xula jo, no se m'acut res més que preguntar-los de què es volen disfressar...
Resultat?
Una feinada (el d'en Lluc, més que res...)


3- Sudadera Rainu de La pantigana,
de la que ja tinc els patrons modificats, però la tela em va arribar molt tard, així que aniré a deshora...

4- La bogeria per homes de Telaria,
un mes i poc per fer tres peces de vestir per als nostres homes: una jaqueta esport, una camisa i una samarreta. La Miren de Telaria, una botiga de teles, patrons i accessoris xulíssima, ha preparat aquesta bogeria, anomenada, Just for Men, de cara al dia del pare, i tinc moltes ganes de seguir-la. De moment el patró de la primera peça ja el tinc: el Newcastle Cardigan. Em falta una tela i ja estic a punt. El que queda clar és que no podré seguir-ho al dia...


5- La jaqueta d'en Lluc,
que va pel mateix camí (no, pitjor) que la de la Clàudia que us vaig ensenyar a l'anterior entrada...
Les teles les tinc tallades de fa mil anys... ara a veure si m'espavilo...

A tot això sumeu-hi els encàrrecs de Hola Bebé!...

... ah, i ja estic pensant en conjunts pels tres nens de cara a la primavera...
Creieu que arribaré a tot?
(jo no les tinc totes, no...)

dimecres, 5 de febrer del 2014

De Quilts i Mug Rugs... (us sona a xino?)

Deixant de banda un primer vestit-nyap per la Clàudia, cosit a mà amb molt bona intenció però amb poc resultat, els meus inicis en el món de la costura van ser a través de l'univers quilter

Tot i ser un fenòmen molt estès en l'actualitat, potser encara hi ha gent que no sap què és això de l'univers quilter... doncs explicat de maner simplista és l'art de fer quilts, és a dir, colxes. De diferents mides, infinitats de dibuixos i formes, per a mil usos... però sempre acolxades (és a dir, entre dues capes de tela s'hi posa una boata de gruix variable per donar cos), a mà o a màquina.
Us sona més la paraula "patchwork", veritat? Doncs aquests dos móns estan relacionats, ja que la majoria de treballs de patchwork (literalmet "treball amb retalls", de tela) estan acolxats

El món quilter és realment impressionant, hi ha autèntiques obres d'art, i als països anglosaxons (sobretot USA i Canadà) és un estil de vida.
A la xarxa es poden trobar milions de fotografies, tutorials, patrons, blogs, botigues... dedicats exclusivament als quilts i al quilting (acolxar)... per perdre-s'hi.

El problema de la majoria de treballs d'aquest tipus és que porten moooltes hores de feina, i com que de temps no me'n sobra, doncs quan m'hi dedico, faig cosetes petites.
Avui us ensenyo una d'aquestes cosetes, la més petita, jeje: un Mug Rug.
Eeeeeinnn??? Mandeeeeee? Un què???
Sí, aquesta va ser la meva mateixa reacció... doncs és senzillament un individual de taula, però més petit, per encabir-hi la tassa de tè o cafè i alguna galeteta, i que es fa normalment amb retalls de teles d'altres creacions més grans. 
Com sempre hi ha coses im-pezionantes, com diria aquell, sino mireu AQUÍ

El meu primer mug rug va arribar tard, com sempre, però en vaig quedar tan contenta que segur que en faré més!


(a tot això, dir-vos que com que tinc malaltons a casa no he pogut cosir res de res, així que espero poder-vos ensenyar alguna cosa la setmana que vé...)

dilluns, 3 de febrer del 2014

De patrons va la cosa : Oliver + S

Avui enceto la secció De patrons va la cosa on us donaré a conèixer diferents marques de patrons i us en faré cinc cèntims perque us feu una idea de com són. La idea és haver-los provat jo mateixa abans, i així poder-vos donar les meves impressions concretes.

Com heu pogut comprovar, m'encanta mirar i remirar a la xarxa a la recerca de patrons per poder cusir. M'hi podria passar hores, i ara amb l'arribada de la xarxa social Pinterest encara és més fàcil trobar-ne.

Busco de tot: gratuïts, de pagament, professionals, amateurs, per grans, per petits...
Per començar sempre és millor de provar patrons gratuïts, ja que (i ho dic per experiència) si no surten del tot bé no et sap tant greu. De totes maneres, jo aconsello comprar-ne algun de facilet i assequible, això sí, mirant bé les mides, les explicacions, buscant referències si no en coneixem els creadors, etc.

A Espanya no es troben patrons individuals, d'una sola peça de roba, has de comprar una revista (Burda, Patrones i poca cosa més). El problema que hi veig? Que hi ha poca varietat i els dissenys acostumen a ser... com us ho diria?... deixem-ho en "clàssics" (i no parlem ja de talles grans de dones... per morir-se de cutres la majoria...).
A altres països, sobretot els anglosaxons (encara que he trobat un filó, molt especial això sí, a Alemanya, que ja us explicaré més endavant, i també a França ) venen patrons individuals, en paper o descarregables en pdf.
Podeu trobar de tot i més. Algunes vegades el preu es dispara, peeeeeeerò... són molt còmodes (no us arribeu a imaginar com pot ser de complicat trobar i calcar un patró en concret d'una revista, t'hi deixes els ulls...), molt detallats en les explicacions i molt personalitzats.

Avui us presento els patrons d' Oliver + S


Tipus: patrons per nens
Procedència: USA
On es poden comprar: la seva web enllaça amb la botiga, també es poden trobar a moltes de les botigues on-line de teles americanes i angleses, i ara també a Telaria
Format: en paper i també en pdf
Unitats de mesura: polzades i també sistema mètric
Punts Positius:
- Molt entenedors i gràfics
- Es classifiquen segons la dificultat en tres nivells, cosa que et facilita l'elecció
- Peces molt "portables" i, a priori, gens extremades. Igualment, molt personalitzables.
- Tallatge bastant aproximat (igualment sempre comproveu mides abans de tallar)
- A la web hi ha un fòrum de discussions sobre els patrons, les dificultats que presenten, trucs, etc, que poden ser de gran ajuda
- Són molt coneguts i per tant podem trobar moltes fotos que ens ajudin a inspirar-nos (només a Flickr t'hi pots perdre i bavejar, jeje)
Punts Negatius:
- El preu. Són els més cars que he trobat al mercat... però s'ho valen, de debó.
- Tot just ara comencen a fer patrons per gèneres de punt, fins ara no en tenien

Jo en tinc uns quants, però de moment només n'he fet un, una camisa de màniga llarga per la Clàudia.
Ara farà ja dos anys, per tant encara no cosia gaire bé, i me'n vaig sortir a la perfecció, així que us els recomano molt. A mida que en faci més us aniré explicant...
Si us animeu, ensenyeu-m'ho d'acord?