dijous, 29 de gener del 2015

New Bohème o "la cosa"

Començo a acabar costures (els guants que us ensenyava ahir ja els està fent servir la Clàudia) i aquesta "cosa" l'he acabat just a temps per la Rums d'aquesta setmana (recordeu? cada dijous ensenyem, si podem, costures fetes per lluir-les nosaltres)

      Empiezo a acabar costuras pendientes (los guantes que os enseñaba ayer ya tienen dueña, jeje), y esta "cosa" la he acabdo justo a tiempo para la Rums de esta semana (¿os acordáis? cada jueves enseñamos, si se puede, costuras hechas por y para nosotras)



I perquè li'n dic "cosa"? Perque no sé ben bé com anomenar-la. La revista Ottobre 5/2014, d'on he tret el patró, diu que és una túnica i l'anomena New Bohème. A veure, o aquesta gent fot uns tallatges enormes o això és un vestit en tota regla: com a túnica és llarguíssima i amplíssima (potser és la talla o potser sóc jo... que no sóc un fideu, ja ho sé, però que tampoc crec que posar-me una mena de sac de patates a sobre m'ajudi a semblar més prima... en fi...)

      ¿Y porqué la llamo "cosa"? Pues porque no sé muy bien como llamarla. La revista Ottobre 5/2014, de donde he sacado el patrón, dice que es una túnica y la llama "New Bohème". Vamos a ver, o esta gente hace unos tallajes enormes o esto es un vestido en toda regla: como túnica es larguísima y anchísima... (a lo mejor es la talla... oye, que también podría ser yo, que no soy un fideo, ya lo sé, pero, coñe, tampoco creo que ponerme encima una especie de saco de patatas me ayude mucho a parecer un poquitinín más delgada... en fin...)




Com veieu no n'estic gaire contenta... no sé, m'esperava una altra cosa. Són els perills de fer-te la roba tu mateixa sense tenir gaire idea de patronatge, que de vegades la teva realitat no es correspon amb la realitat de la revista de patrons.
A banda, també vaig tenir els meus problemes mentre cosia: la tela lila que és un desastre per cosir, perque relliscava, la màquina se la menjava, la tensió de la remalladora no anava bé... Els colls ja sabeu que són la meva bèstia negra, doncs no us explico ja el merder que vaig tenir... només cal que mireu la foto de sota per entendre'm. I com a colofó final, la part de baix: vaig voler afegir-hi una mena de puny a sota, però amb la tela lila (que no serveix per aquestes coses, ja ho sabia jo d'una altra vegada, però una és tossuda de mena...) i no vaig encertar la mida i a sobre, va i poso la costura al davant, quan havia d'anar al darrera (d'aquí aquesta cinta extranya allà al mig).
En fi, que ja veurem què en faig de la "cosa" aquesta...
De moment l'enllaço a la Rums i també a un recopilatori de costures de la revista Ottobre: Fans de Ottobre Design de la 5/2014
Me'n vaig a veure què han fet les artistes avui!

      Como podéis intuir, muy contenta no estoy... no sé, me esperaba otra cosa. Son los peligros de hacerte la ropa tu misma sin tener mucha idea de patronaje, que a veces tu realidad no se corresponde con la realidad de la revista de patrones. 
      A parte, también tuve mis problemillas cosiendo... a saber: la tela violeta que era un desastre para coser porque resbalaba, la máquina se la comía, la tensión de la remalladora se volvía loca...; los cuellos ya sabeis que son mi bestia negra particular, pues ni os explico el lío que tuve con este... mejor mirad la foto y lo enenderéis; y como colofón final, la parte de abajo, que quise ponerle una especie de puño pero sin tela de puño, con la mierdatelavioleta esa y no acerté la medida, y encima va y me equivoco, poniendo la costura delante y no detrás (esta es la explicación de la cinta-pegote esa que veis allí enmedio...).
      En fin, que ya veremos qué hago con la "cosa" esta...
      De momento la enlazo a la Rums y también aprovecho para enlazarla al recopilatorio de costuras de la Ottobre, Fans de Ottobre Design de la 5/2014
      ¡Me voy a ver qué han hecho las artistas hoy!







dimarts, 27 de gener del 2015

Work in Progress o "la que tinc liada"

Us passa mai que voleu fer tantes coses alhora que no sabeu per quina començar i el que es podria fer en un temps determinat s'allarga indefinidament? A mi sí, sobretot en costura.

      ¿No os pasa nunca que queréis hacer tantas cosas al mismo tiempo que no sabéis por cual empezar, y lo que se podría hacer en un tiempo determinado acaba alargándose indefinidamente? A mi sí, a menudo, y sobretodo en costura.

Ara mateix tinc quatre costures a la taula (més les d'emergència que tinc, i que gairebé han deixat de ser urgents perque o s'acaba l'estació de l'any o els nens s'allarguen massa... en fi...):
 
      Ahora mismo tengo cuatro costuras en la mesa (más las de emergencia, que ya han dejado de ser urgentes bien porque ya ha pasado la temporada, bién porque los niños ya me han crecido demasiado... en fin...):

  •  Una costura gairebé acabada, però que he trigat massa pel que és: una samarreta-túnica-vestit (jo què sé ja...) de la revista Ottobre 5/2014                                                                                          Una costura casi acabada, pero que he tardado demasiado para lo que es: una camiseta-túnica- vestido (ya no sé ni lo que es...) de la revista Ottobre 5/2014


  •  Una altra que en mitja horeta estaria però m'engresco en altres coses i aquí està, a punt de solfa... serà avui? Sí, els guants per la gran.                                                                                           Otra que en media hora estaría lista, pero como me lío con mil cosas, aquí está, apuntito... será hoy? (me da a mi que no...) Sí, los guantes para la mayor.



  •  Una que havia de fer a finals de novembre i mireu a quin dia estem i com està: una jaqueta per la Clàudia, d'un patró de Lillesol und Pelle (sí, en alemany, tomaaa).                                                   Una que quería hacer a finales de noviembre y mirad a qué día estamos y como está todo: una chaqueta para Clàudia, de un patrón de Lillesol und Pelle (sí, en alemán, toma ya...)



  • I la última costura pendent, un CC que em venia molt de gust, però que perfectament podria fer més endavant: uns pantalons d'home, proposats per MrdM.                                                                 Y la última costura en la mesa, un CC que me apetecía mucho pero que perfectamente podría dejar para más adelante: unos pantalones para hombre que propone MrdM



A veure en què acabarà tot això...
      A ver como acabará todo esto...

divendres, 23 de gener del 2015

Costura ràpida: guants manyopla

A la tele deien que venia la fred de cop (com sempre, aquí dalt no l'enganxen mai... ha arribat tres dies després), i vam haver de buscar gorros i guants. Els d'en Lluc no apareixien, així que tocava improvisar una costura ràpida.

      En la tele decían que llegaba el frío de golpe (como siempre, aquí arriba no hay manera que acierten... ya llegó, sí, pero tres días después...), y nos pusimos a buscar gorros y guantes por casa. Los de Lluc no aparecían, así que tocaba improvisar una costura rápida



Al meu Pinterest hi tenia algun guant de tipus manyopla per inspirar-me, i vaig arreplegar el material: un retall de tela de punt d'aquesta samarreta que ja us vaig ensenyar, un retall de polar reciclat d'una armilla d'hivern del papa i uns mitjons esportius que algú ens va donar i ja no anaven a cap dels de casa. I a treballar!

      En mi Pinterest tenía algun guante-manopla para inspirarme, i busqué el material: un retal de tela de punto de esta camiseta que ya os enseñé, un retal de polar calentito reciclado de un chaleco de invienro del papi y unos calcetines deportivos que nos dió alguien y que ya no le iban a nadie de casa. Y me puse manos a la obra.



En vint minutets (si no teniu una petita gremlin a casa que us torpedineja la feina) els guants estan fets, i el mitjà de casa ben content! La gran ja me'n demana, jeje...

      En veinte minutitos (si no tenéis una pequeña gremlin en casa que os torpedea el trabajo) los guantes estan hechos, y el mediano de casa bien contento. Y la mayor ya pide los suyos, jeje...



dilluns, 19 de gener del 2015

Dia "M" pel Chef de casa

Seguint la proposta de La Lío Parda, avui és un dia per ensenyar-vos una costura feta per algun membre masculí de casa. Jo en tinc dos, i el petit guanya per golejada al pare en qüestió de costuretes fetes per la mare, jeje... amb tot, alguna coseta li he fet, com aquest súper càrdigan del qual va organitzar un Cc la Miren de Telaria l'any passat.

      Siguiendo la propuesta de La Lío Parda, hoy es día de enseñar costuras hechas para algún miembro masculino de casa. Yo tengo dos, y el pequeño gana por goleada al padre en cuestión de costuritas hechas por la mami, jeje... aunque alguna cosilla le he hecho, como este súper cárdigan del cual hizo un Cc Miren de Telaria el año pasado


Però avui us ensenyo el que vaig regalar al pare de les criatures per Nadal: una jaqueta de cuiner ben xula, ja que és el "cuinetes" de casa.
Fa anys li'n vaig comprar una, amb el seu nom brodat, però ara estava feta caldo, així que tocava renovar, així que vaig fer el patró a partir d'aquesta que ja tenia, vaig comprar una tela tipus loneta però amb un percentatge de polièster (em va dir el nom, però ja no el recordo) de color negre i vaig decidir fer la jaqueta desenfadada, donant-li un toc de color amb un retall que tenia d'una tela de cotó de Robert Kaufmann.

      Pero hoy os enseño lo que le regalé al padre de las criaturas por Navidad: una chaqueta de cocinero bien molona, ya que es el "cocinitas" de casa.
Hace años le compré una, con su nombre bordado y todo, pero ya está para el arrastre y tocaba renovar, así que me lié a sacar el patrón a partir de la que tenía, compré una tela tipo loneta pero más suave y con poliéster (me dijeron el nombre pero no me acuerdo) de color negro y decidí hacerle una chaqueta desenfadada, dándole un toque de color con un retal de tela de algodón de Robert Kaufmann.

El resultat...

      El resultado...



Estic súper orgullosa dels acabats, que han sortit molt polits (vaig cosir-la amb remalladora i amb màquina plana també). Em feia molta por equivocar-me amb la vista davantera i amb el coll mao, però han quedat molt bé (el coll potser no tant, però no es nota, jeje). El tancament és amb snaps.

      Estoy súper orgullosa de los acabados, muy limpios (cosí con la máquina plana y con la remalladora) Me asustaba un poco la vista delantera y el cuello mao, pero al final salieron bastante bien (el cuello no tanto, pero como es negro no se ve, jajaja). El cierre lo hice con snaps.


I aquí podeu veure la jaqueta en acció! Un exitàs total!
      ¡Y aquí podéis ver la chaqueta en acción! ¡¡Un exitazo total!!!





divendres, 16 de gener del 2015

Keep Calm i a cosir calaveres

Torna la calma després de festes i em torno a posar a cosir pels cinc.
Tenim la sort que amics i familiars ens passen molta roba pels nens, i de vegades la tunegem perque sembli nova o per tapar algun petit desperfecte.
Em van donar uns pantalons de micropana per en Lluc que li quedaven xulíssims, i estaven molt bé, excepte per dos petits forats als genolls. Solució? Unes genolleres personalitzades.

      Vuelve la calma tras las fiestas y vuelvo a coser para los cinco.
      Tenemos la gran suerte de tener amigos y familiares que nos dan ropa para los peques, y a veces la tuneamos para que parezca nueva o para reparar pequeños desperfectos.
     Nos dieron unos pantalones de micropana chulísimos para Lluc, que le quedaban genial y estaban en buen estado, excepto por dos agujeritos en las rodillas. ¿Solución? Unas rodilleras bien molonas.


Com que el braç de la meva màquina és massa ample i és una tortura cosir en peces tubulars, vaig optar per obrir els laterals dels pantalons.
També vaig decidir no tallar els pantalons sinò tapar els camals amb el tros de tela escollit. Parlant de la tela... li vaig proposar a en Lluc quatre teles, desenfadades i alegres, per nen vaja. I ell, va veure la de les calaveres per allà darrere i no va tenir cap dubte. Entre això i veure'l després a les fotos, m'estic adonant que el tio s'està fent gran... buaaaaaaa...

  Como el brazo de mi máquina es demasiado ancho y coser prendas tubulares es una pequeña tortura, opté por abrir los laterales de los pantalones.  
También decidí no cortar la tela agujereada, sino tapar las perneras con la tela escogida. Hablando de telas... le propuse a Lluc cuatro telas desenfadads y alegres, para niño, vaya. Y él, vió la de las calaveras por ahí atrás y no dudó un momento en escogerla. Entre esto y verlo después en las fotos, me estoy dando cuenta que el tío se está haciendo mayor... buaaaaahhh...


En aquestes fotos podeu veure la forma que li vaig fer a la peça, gairebé iguals que les genolleres d'aquests pantalons de la Dawn, que m'encanten i podeu veure aquí els que vaig fer-li a en Lluc. 

      En esta foto podéis ver la forma que le dí a las rodilleras, casi igualita a las rodilleras de estos pantalones de Dawn, que me encantan, y podéis ver aquí los que hice a LLuc en su día.


Un consell: si feu com jo, que vaig fer una peça sencera que cobrís el davant i el darrera, abans de cosir el lateral comproveu que casen els costats, o us passarà com a mi, que hi ha un esglaó a cada costat de pantaló... en fi, això em passa per anar depressa. 
Però com podeu veure a la foto d'aquí sota, això no li importa gens al meu "calavera", jajaja

      Un consejo: si hacéis como yo, una pieza entera que cubra tanto la parte delantera como la trasera, antes de coser los laterales comprobad que se ajustan las telas, porque si no os pasará como a mí, que hay un escalón en cada lado del pantalón... en fin, esto me pasa por coser a trompicones.
      Pero como podéis ver en la foto, esto no le importa nada a mi pequeño "calavera", jajaja.