dijous, 28 de maig del 2015

Costura friki

Dilluns va ser el Dia de l'Orgull Friki, i vaig anar a la llibreria més molona de Figueres, Llibres LowCost, on feien un debat/combat entre fans-frikis de StarWars i de StarTrek.
Sí, jo tinc la meva vena friki... el que passa és que la tinc una mica amagada, hehe...
I de qui sóc fan? Doncs de StarWars.
Recordo veure-la repetidament amb ma mare de petita (de fet la primera de la saga, és a dir la quarta, té la meva edat) en cintes de VHS (osti, que alguns de vint anys no saben què és això... buaaaahhhh) i m'ha anat acompanyant tota la meva vida.
La fanfarria d'entrada és apoteòsica, i els personatges... aaaahhh Han Solo... i Darth Vader (Darti pels amics) com mola el tioooo... Curiosament, el que menys em cau és el teòricament protagonista, l'Skywalker...
Va, paro, al que anava...
Per anar ben equipada aquest dia vaig decidir fer-me una samarreta, i vaig optar per un patró que aquests dies corre molt per la xarxa, el "Faded Stripes" de la revista Ottobre 2/2015, amb una mínima modificació i tematitzada per la ocasió :-D

      El lunes pasado fué el Día del Orgullo Friki, y fuí a la librería más molona de mi ciudad, la Llibres LowCost, que organizaba un debate/combate entre fans-frikis de StarWars y StarTRek.
     Sí, yo tengo mi vena friki, lo que pasa es que la llevo un poco escondida, jeje. ¿Y de quién soy fan? De StarWars.
     Recuerdo verla repetidamente de pequeña con mi madre (la primera de la saga, esto es la cuarta, tiene mi edad) en cintas de VHS (porrdiosss, que algunos no saben lo que és eso... buaaahhhh) y me ha ido acompañando durante toda la vida. La fanfarria inicial es apoteósica, y los personajes... aaaahhh Han Solo... y Darth Vader (Darti para los amigos) como molaaaa... Curiosamente el que menos me cae es el teórico protagonista, Luke Skywalker...
     Vale, ya paro... a lo que iba... Para ir bien equipada ese día decidí coserme una camiseta, y opté por un patrón que corre mucho por la red estos días, el "Faded Stripes" de la revista Ottobre 2/2015, con una mínima modificación y tematizada para la ocasión :-D



La combinació de gris jaspejat i negre m'encantava, a més, com que em decantava pel Costat Obscur quedava de conya. Per donar-li un toc diferent vaig decidir posar dues franges laterals de color negre, que a més fan un efecte òptic estilitzador (si és que es pot estilitzar alguna cosa aquí, jajaja).
El coll i les mànigues les vaig rematar amb negre, per contrastar. I també li vaig posar al baix.

      La combinación de gris jaspeado y negro me encantaba, y además, como me decanté por el Lado Oscuro, pues iba de coña. Para darle un toqe diferente decidí ponerle dos franjas laterales negras, que además crean un efecto óptico estilizador (si es que hay algo que se pueda estilizar en esto mío, jajaja). El cuello y las mangas los rematé en negro, para contrastar. Y el bajo también lo hice en negro, estilo puño.




Al davant vaig posar-hi la customització friki: una imatge tipogràfica de Darth Vader que m'encanta, amb "La Frase": You don't know the power of the dark side... Mmuuahahahahaaahhh... Val, ja paro.
La vaig imprimir en paper de transfer i la vaig planxar. Haig de dir que és un xic complicat trobar-li el punt a això de fer transfers, perque en un instant se't xamusca, com em va passar a mi, tot i que gairebé ni es nota. S'ha d'anar amb molt de compte, però sempre vas amb pors: i si no s'enganxa? i si apreto massa i se'm crema? En fi, va quedar prou bé.

      La customización friki la hice en el delantero: una imagen tipográfica de Darth Vader que me encanta, con "La Frase": "You don't know the power of the dark side"... Mmuuahahahahaaahhh... Valee, ya paro.
      La imprimí en papel transfer y la planché. Tengo que decir que es un poco complicado encontrarle el punto a esto del papel transfer, porque en un instante se te chamusca, como me pasó a mi, aunque casi no se nota. Tiene s que ir con mucho cuidado y seguir bien las instrucciones, aunque siempre vas con miedo:¿y si no se pega?¿y si aprieto demasiado y se quema? En fin, quedó bastante bien...

Com veieu, la càmara normal del meu mòbil està feta pols i fa unes fotos horribles, ja em perdonareu... Així que posada només us puc ensenyar aquest selfie (la càmara frontal està perfecte, jeje).

      Como véis, la cámara normal de mi móvil está hecha polvo y hace unas fotos horribles, ya me perdonaréis... Así que con la camiseta puesta solamente he podido recuperar este selfie medio decente (almenos la cámara frontal está bien, jeje)



I aprofito per enllaçar aquest post al Blog Fans de Ottobre Design i a la RUMs d'aquesta setmana, que fa segles que no m'hi passo

Y aprovecho para enlazar este post al Blog Fans de Ottobre Design y a la RUMs de esta semana, qua hace siglos que no paso por allí

dimarts, 26 de maig del 2015

Coloraines

Finalment m'he posat a cosir (quines ganes ja!) i he complert una de les costures planificades que us vaig comentar en AQUEST post: les primeres samarretes de màniga curta pels nens (a les que en seguiran unes quantes més)

      Por fin he vuelto a coser (qué ganas tenía ya...) y he cumplido con una de las costuras planeadas que os comentaba en ESTE post: las primeras camisetas de manga corta para los niños (i las que seguirán, jeje)



Com veieu, coloraines per tots!! La primavera vol colora alegres i llampants!!!

   Como podéis ver, ¡colorines para todos! ¡La primavera quiere colores alegres y brillantes!!!

La samarreta d'en Lluc és de màniga raglan, fent el patró jo mateixa a partir d'una samarreta normal, com ja havia fet AQUÍ.  De fet, he utilitzat un retall que em quedava de la mateixa roba turquesa, combinant-la amb aquesta tela de dinosaures de Michael Miller (un xic massa gruixuda per aquestes latituds...).
El coll està rematat amb la mateixa tela turquesa i les mànigues ho estan amb la tela de dinosauris, per contrastar.
Haig de dir que cada vegada els colls em queden millor... és el que té la pràctica, hehe...

      La camiseta de Lluc es de manga raglán, haciendo el patrón yo misma a partir de una camiseta normal, como ya hice AQUÍ. De hecho, he usado un retal que me quedó de la misma tela turquesa, combinándola con esta tela de dinosaurios de Michael Miller 8un poquitín demasiado gruesa para estas latitudes, creo yo...).
      El cuello está rematado con la misma tela turquesa y la las mangas con la de dinosaurios, para crear contraste.
tengo que decir que los cuellos cada vez me salen mejor... es lo que tiene la práctica, jeje


Per les nenes tenia moltes ganes de provar el patró "Lina" de Ki-ba-doo, i finalment m'hi vaig posar. És un patró molt femení, molt versàtil i senzill de cosir (jo el tinc en alemany, però em consta que l'han traduït a l'anglès degut a l'èxit que té). 
Té de xulo que pots aprofitar retalls 

      Para las niñas tenía muchas ganas de probar el patrón "Lina" de Ki-ba-doo, y finalmente me puse a ello. Es un patrón muy femenino, versatil y fácil de coser (yo lo tengo en alemán, pero me consta que lo han traducido al inglés por el éxito que ha tenido)
      Lo guay de este patrón es que te permite aprovechar retales.

Per la samarreta de la Sara, vaig aprofitar retalls d'AQUESTA sudadera, la Rainu, que tant èxit ha tingut...
      Para la camiseta de Sara aproveché los retales de ESTA sudadera, la "Rainu", que tanto éxito tuvo.



I per la de la Clàudia vaig aprofitar el que em quedava d'AQUESTA faldilla i així li he pogut fer a
conjunt.
      Y para la de Clàudia aproveché lo que me quedaba de ESTA falda y así se la he podido hacer a conjunto.


Mireu-los que guapos estan :-D
(aquesta foto serà la única d'en Lluc amb la samarreta, perque al senyor no li va acabar d'agradar i l'hem regalat a un amic seu que li encanten els dinosaures... en fi, coses que passen)

      Mirad qué guapos están :-D
      (esta foto va a ser la única de lluc con la camiseta puesta, ya que no le acabó de gustar mucho y la hemos regalado a un amiguito suyo al que le encantan los dinosaurios... en fin, cosas que pasan)


dimarts, 5 de maig del 2015

Pantalons "Quick Change Trousers" d'Anna Maria Horner

Estic fent el canvi d'armari dels nens, i per casualitat he trobat uns pantalons que vaig cosir de prova ja fa un parell d'anyets (amb la intenció de vendre'ls a la botiga) que estaven esperant que la Sara creixés per poder-li posar.
Són els "Quick Change Trousers", uns pantalons reversibles fets a partir d'un patró del llibre "Handmade Beginnings: 24 sewing projects to welcome baby" de la dissenyadora Anna Maria Horner.

      Estoy haciendo el cambio de armario de los peques y por casualidad me he encontrado con unos pantalones que cosí de prueba hará ya un par de años (con la intención de ponerlos a la venta en la tienda) y que estaban esperando a que Sara creciera para podérselos poner.
      Son los "Quick Change Trousers", unos pantalones reversibles hechos a partir de un patrón del libro "Handmade Beginnings: 24 sewing projects to welcome baby" de la diseñadora Anna Maria Horner.



Són uns pantalons fàcils de cosir i còmodes de posar i vestir. Tenen una forma força ampla de cames i de cul (són per nens amb bolquers) i els pots fer reversibles o no, tot i que crec que fer-los de doble cara és molt pràctic i dóna molt de joc.
El llibre us el recomano, tant per vosaltres si esteu embarassades, com si voleu fer un regal (de roba feta per vosaltres o el llibre mateix). Són projectes força fàcils i bonics, tant per la mare, com pel nen com de decoració, i si enteneu una mica l'anglès no tindreu problema.

La petarda està ben contenta amb ells, i jo us ensenyo una costureta antiga ben orgullosa :-D (tot i que les fotos d'aquí sota són per oblidar, ho sé...)

Son unos pantalones fáciles de coser y cómodos de poner y vestir. Tienen una forma bastante ancha de piernas y culete (son para niños con pañal) y los puedes hacer reversibles o no, aunque a mi me parecen muy monos de doble cara
El libro os lo recomiendo, tanto para vosotras si estais embarazadas como si quereis hacer un regalo (ropa hecha por vosotras o el libro en sí mismo). Son proyectos fáciles de hacer y bonitos, tanto para la madre como para el bebé e incluso para decoración, y si entendéis un poquitín el inglés no os será complicado.

La petarda pequeña está contentísima con ellos y yo os enseño una costurita antigua bien orgullosa :-D (aunque las fotos de aquí abajo son para olvidar, lo sé...)

Aquestes fotos són una pena, sí.... :-(

dimecres, 22 d’abril del 2015

Ballerina Shirts - Mini Tutorial

Aprofitant la sequera costuril d'aquests dies, penjo un mini tutorial per fer unes samarretes de ballarines que tenia pendent de fa unes setmanes.

      Aprovechando la sequía costuril de estos días cuelgo un mini-tutorial para hacer unas camisetas de bailarinas que tenía pendiente de hace unas semanas.



Tenia unes samarretes llises de la Clàudia, que està passant una època "ballerina" (fa ballet, li encanta i s'enamora de tot el que hi tingui res a veure), i vaig pensar en tunejar-les amb aquest tema. No tenia gaire temps (l'hivern ja acabava) així que no vaig voler-me complicar molt i vaig optar per barrejar costura i pintura per tela: una silueta de ballarina amb la faldilla de tul.
Ja veureu que tot plegat és molt senzill.

      Tenía unas camisetas lisas de Clàudia, que está pasando por una época "bailarina" (hace balet, le encanta y le enamora todo lo que esté un poco relacionado con él), y pensé en tunearlas de este tema. No tenía mucho tiempo (el invierno ya acababa) así que no quise complicarme mucho y opté por mezclar costura y pintura para telas: una silueta de bailarina con falda de tul.
Ya veréis que es muy fácil.

Materials:
- una samarreta
- retalls de tul o organdí, cintes, botons, el que ens faci gràcia
- pintura per tela ( n'hi ha de moltes marques, jo faig servir Pébeo )
- un cartró per posar entremig de la samarreta quan pintem i pinces d'estendre roba
- el dibuix que volem pintar imprès i un llapis o bé un paper de calca (tot això si sou ineptes com jo dibuixant, clar...)

      Materiales:
      - una camiseta
      - retales de tul u organza, cintas, botones...
      - pintura para tela ( hay de muchas marcas, yo uso Pébeo )
      - un cartón para poner en medio de la camiseta cuando pintemos, y pinzas para tender la ropa
      - el dibujo que queramos pintar impreso y un lápiz o papel de calca (todo esto si sóis igual de desastres que yo dibujando, claro...)

Coloquem un cartró dins la samarreta i estirem bé la zona on volem pintar. A continuació hem de passar el dibuix que volem a la samarreta. Si teniu traça ho feu directament, si sou com jo el calqueu. Si no teniu paper de calca, tapant bé el dibuix per darrera amb un llapis de mina tova farà el fet. 

      Colocamos el cartón dentro de la camiseta y estiramos bien la zona donde queremos pinra. A continuación tenemos que pasar el dibujo a la camiseta. Podeis dibujar directamente en ella o hacer como yo, calcarlo. Si no tenéis papel de calca, pintando fuerte con un lápiz por la parte de atrás del dibujo ya iréis bien)


Un cop tenim el dibuix passat a la samarreta, pintem la silueta. En aquest cas jo no vaig pintar la faldilla. També es podria fer: pintar la faldilla d'un color clar, difuminat, o bé les cames senceres...

      Una vez hecho esto pintamos la silueta. en este caso yo no pinté la falda, pero se puede hacer, con otro color más claro, o pintar las piernas enteras...


Deixem assecar la pintura i després la fixem a la tela amb la planxa sense vapor (normalment... de totes maneres seguiu les instruccions de les vostres pintures) primer pel revés de la samarreta i després per sobre del dibuix, però amb un drap de fil entre la planxa i la samarreta

      Dejamos secar la pintura i después la fijamos a la tela con la plancha sin vapor (normalmente es así, pero mirad las instrucciones de vuestras pinturas por si acaso), primero del revés y luego por encima del dibujo con un trapo de hilo entre la plancha y la camiseta


En acabat, tallem la porció necessària de tul o organdí per fer la faldilla de la ballerina, normalment en forma de rectangle o de triangle, fem la forma i ho cosim. El tul i l'organdí no es desfilen, per tant no cal fer vores si no volem
Per tapar la costura hi podem cosir una cinta o un parell de botons, com podeu veure a les dues samarretes que vaig fer.

      Una vez finalizada la parte de la pintura, cortamos un rectángulo o un triángulo de tul/organza, le damos la forma deseada y cosemos. Estas telas no se deshilachan, así quu si no queremos no hace falta rematar bordes. Para tapar la costura podemos coser cinta o botones.



Les possibilitats són infinites, de colors, formes, etc... El que està clar és que si teniu una mini-ballarina a casa, quedarà contentíssima!!!

      Como véis las posibilidades son muchas, en colores, formas, adornos, etc. Lo que está claro es que si tenéis una mini-bailarina en casa ¡¡quedará contentísima con el resultado!!


dimecres, 15 d’abril del 2015

Planificant costures

Com us deia al post anterior, estic en mode OFF costuril per culpa d'una neumonia (i això que en teoria l'havíem agafat al començament...). Estic prenent una altra tanda d'antibiòtics que em deixen tan feta pols que ni ganes de cosir tinc... :-(

      Como os explicaba en el anterior post, estoy en modo Off costuril por culpa de una neumonía (y menos mal que la cogimos a tiempo, jopetas, porque esto está tardando un montón). Estoy tomando otra tanda de antibióticos que me dejan tan echa polvo que ni ganas de coser tengo... :-(

Però com que m'avorreixo com una ostra a casa, sense poder fer gairebé res (m'obliguen a fer molt de repòs, que les recaigudes són molt "xungues") m'he posat a planificar les properes costures, ja que sempre vaig a la babalà, i acabo deixant-me coses per fer o deixant costures a mitges.
Així que he començat a apartar patrons i teles.

      Pero como me aburro como una ostra sin poder hacer casi nada en casa (mucho reposo, porque las recaídas son muy "chungas") me he puesto a planificar las próximas costuras, ya que siempre voy al tuntún y acabo dejándome costuras por hacer o dejando costuras a medias... Así que he empezado a apartar patrones y telas.

El primer que he fet és agafar la caixa de les teles per reciclar (bàsicament samarretes que han quedat petites, tacades o gastades i camises velles del papi) i tallar pijames d'estiu pels nens. Sempre em quedo curta, així que de moment n'he preparat dos per cada nen mentre espero a veure els que tenen ja confeccionats (m'han de pujar a casa les caixes de la roba heretada, tot un regal ). Com podeu veure a les fotos, he aprofitat força cosa.

      Lo primero que he hecho ha sido coger la caja de las telas de reciclaje (básicamente camisetas que nah quedado pequeñas, manchadas o gastadas y camisas viejas del papi) i empezar a cortar pijamas de verano para los enanos. Siempre me quedo corta, así que de momento he preparado dos para cada niño, mientras espero aver cuántos tienen ya confeccionados (me tienen que subir a casa las cajas de ropa heredada, todo un filón, jeje). Como podéis ver en las fotos he aprovechado bastante...





Després he triat els patrons imprescindibles per aquest estiu, els que ja fa temps que vull fer i cada any em queden pendents, i les teles que poden anar bé (jo les separo, però sovint acabo canviant-les a última hora...). Voleu saber quins són?

      Después he escogido los patrones imprescindibles para este verano en casa, los que siempre quiero hacer y cada año me quedan pendientes, y las telas que podrían ir bien (yo las separo, pero muchas veces acabo cambiándolas en el último momento, jeje). ¿Queréis conocer mis patrones?

- Un parell de samarretes per cada nen del patró Banyan Tee de Figgy's Patterns. Aquest i un altre patró seu em van tocar farà un parell d'anys en un sorteig i encara no m'hi he posat. Ja tocaria, no?
     Un par de camisetas para cada niño del patrón Banyan Tee de Figgy's Patterns. Este y otro de la misma casa me tocaron hace un par de años en un sorteo y todavía no les he metido mano... ¿ya tocaría, no?



- Un vestit per la Clàudia, el Sirocco Dress de Figgy's Patterns també. El trobo tan bonic...
      Un vestido para Clàudia, el Sirocco Dress de Figgy's Patterns también. Lo encuentr taaan bonito...


- Un parell de pantalons curts "troteros" per en Lluc seguint el patró d'Eloleo
       Un par de pantalones cortos troteros para LLuc siguiendo el patrón de Eloleo



- Un Racerback Dress per la Clàudia i un altre per la Sara
      Un Racerback Dress para Clàudia y otro para Sara




- Algunes samarretes més pels nens i per mi: samarretes de màniga raglan per en Lluc, per les nenes vull provar el patró Lina de Ki-ba-doo i per mi vull fer-me aquesta Sculpture de la Ottobre... (si trobo la revista, clar...)
      Algunas camisetas más para los niños y para mi: camisetas de manga raglán para Lluc, para las niñas quiero probar el patrón  Lina de Ki-ba-doo, y para mi quiero coserme esta Sculpture de la Ottobre (si encuentro todavía la revista)



- Ah, i unes banderoles per l'habitació dels nens, com aquestes que vaig fer per una clienta (però sense els noms)
      Ah, y unas banderolas para la habitación de los niños, como esta que hice para una clienta (pero sin las letras)




Ara falta saber quan m'hi podré posar i sobretot, si tindré prou temps per fer-ho tot, jeje... La intenció hi és, i això és el que compta, no???
      Ahora falta saber cuándo podré empezar y sobretodo si tendré tiempo para hacerlo todo, jeje... La intención es lo que cuenta... ¿no?

PD: sí, de moment no he planificat res pel pare de familia... costa jejeje...
      PD: sí, de momemnto no he planeado coser nada para el padre de familia... cuesta un poco, jejeje


dimarts, 7 d’abril del 2015

Regal per l'Eli

Fa gairebé dos mesos que no publico res, ja em sap greu, però no he tingut gaire temps de cosir ni d'escriure al blog. Em vaig posar a estudiar unes oposicions, i si mai ho heu fet ja sabeu com funciona això: qualsevol moment de temps lliure és temps per fer colzes.
Ara estic "de baixa" per una neumonia (no treballo fora de casa, però haig de fer repòs i tampoc puc fer res aquí) així que una mica de temps lliure tinc.

      Hace casi dos meses que no publico nada, ya me sabe mal, pero no he tenido mucho tiempo de coser ni de escribir en el blog. Me puse a estudiar unas oposiciones, y quienes lo hayais hecho ya sabéis como funciona esto: cualquier momento de tiempo libre es tiempo bueno para estudiar.
Ahora estoy "de baja" por una neumonía (no trabajo fuera de casa, pero tengo que hacer reposo y tampoco puedo hacer nada aquí) así que un poco de tiempo libre tengo.

Avui us porto un davantal d'adult (s'ha posat de moda anomenar-lo en anglès, "apron") que ja fa dies que està fet, però com que era un regal sorpresa i no l'entregaven fins avui, no us el podia ensenyar.
Les mestres de P5 de l'escola i les mares/pares dels nens que es queden fixes a menjador van voler fer-li un regal a una noia molt especial, la Eli, que enamora a tothom qui la coneix, que s'ha ocupat dels nostres nens des de fa tres anys al menjador i ara canvia de grup.
Agafant com a patró el davantal destrossat que feia servir, vaig confeccionar-li un de nou, personalitzat i alegre com és ella.

      Hoy os traigo un delantal de adulto (se ha puesto de moda llamarlo en inglés "apron") que ya hace días que está hecho, pero como era un regalo sorpresa y no lo entregaban hasta hoy, no se podía enseñar. 
      Las maestras de P5 de la escuela y las madres/padres de los niños que se quedan fijos en el comedor quisieron hacerle un regalo a una chica muy especial, Eli, que enamora a todo el que la conoce, que se ha ocupado de nuestros niños desde hace tres años en el comedor y ahora cambia de grupo.
      Tomando como patrón el delantal destrozado que usaba, le confeccioné uno nuevo, personalizado y alegre como es ella.



La base és de tela texana un xic elàstica, i amb les mestres vam escollir una roba de cotó estampada amb un motiu infantil molt simpàtic. Vaig aplicar-li el nom al davant i al darrera una súper-heroïna, perquè la Eli és així, una súper-noia!!!
Es corda amb unes betes de davant a darrera, per dins, i pel darrera amb unes tires amb snaps de colors.
Per no fer vora, vaig decidir complicar-me un xic la vida creant un viu amb els colors bàsics que predominen a la tela i cosint-lo a totes les vores... Crec que ha valgut la pena, perquè li dóna un toc molt alegre i juvenil.

      La base es de tela vaquera un poco elástica, y con las maestras escogimos una ropa de algodón estampada con un motivo infantil muy simpático. Le apliqué su nombre delante y detrás a una súper-heroína, porque Eli es así, una súper-chica !!!
      Se abrocha con unas cintas de atrás hacia delante y por detrás con unas tiras con snaps de colores.
     Para el contorno y los bajos decidí complicarme un poco la vida creando un vivo con los colores básicos que predominan en la tela y cosiéndolo en todos los bordes ... Creo que ha valido la pena, porque le da un toque muy alegre y juvenil.




Em sembla que li ha agradat ... :-D

      Me parece que le ha gustado ... :-D


Moltes gràcies Eli, per la feina que fas però sobretot pel carinyo i la simpatia amb què tractes els nostres fills

Muchas gracias Eli, por el trabajo que haces pero sobretodo por el cariño y la simpatia con que tratas a nuestros hijos

dimecres, 11 de febrer del 2015

Escalfadors, calentadors, polainas... com li'n vulgueu dir

Sabeu què és un CVCQ? Doncs és un "Culo Veo Culo Quiero", és a dir, enamorar-te d'una cosa que, en aquest cas, ha cosit una altra persona i voler-ho per tu, ja mateix. Doncs vaig tenir un CVCQ amb aquests escalfadors de la Nireganbara... em va encantar la idea dels snaps, així que em vaig animar a fer-los, però per la gran de casa, la Clàudia.

      Sabéis qué es un CVCQ? Pues un "Culo Veo Culo Quiero", es decir, enamorarte de una cosa que, en mi caso, ha cosido una compañera bloguera y quererlo para tí misma, pero ya. Pues tuve un CVQQ de estos con estas polainas de Nireganbara... me encantó la idea de los snaps, así que me animé a coserlos, pero no para mi, sino para la mayor de casa, Clàudia.


Vaig arreplegar un retall de teixit de punt de cotó i un polar vell de la mateixa Clàudia, vaig agafar un parell de mides i vaig fer senzillament dos rectangles encarats, cosits i girats.
Quan li vaig provar (sort que ho vaig fer) vaig veure que eren un pèl justos, així que en comptes de posar els snaps a cada costat del rectangle vaig decidir posar tres tires de biaix i l'snap al final.

      Rebusqué un retal de tela de punto y un polar viejo de Clàudia, cogí un par de medidas a la niña y sencillamente recorté dos rectángulos, los encaré, los cosí y los giré.
Cuando se los probé (menos mal que lo hice) vi que eran demasiado justos para poner los cierres a cada lado del rectángulo, así que decidí poner tres tiras de bies i el snap al final.



El resultat és encantador (almenys a mi m'ho sembla) i la Clàudia està contentíssima amb ells.
A vosaltres què us sembla?

      El resultado es encantador (almenos a mi me lo parece) y Clàudia está contentísima con ellos.
¿Y a vosotras qué os parece?



Aquests escalfadors els van anar cosint entre unes quantes blogaires, i la Dawn de MRdM n'ha fet un recull, així que amb el seu permís el penjaré allà.

      Estos calentadores los han ido cosiendo entre unas cuantas blogueras, y Dawn de MRdM ha hecho un recopilatorio, así que con su permiso enlazo esta entrada allí para que podáis verlos.

diumenge, 8 de febrer del 2015

Els pantalons i la mare que els va parir

Per fi he acabat els pantalons d'home tipus "jeans" del Cc de MRdM. Moltes gràcies Dawn per la teva generositat compartint patrons i tutorials!

      Por fin he terminado los pantalones de hombre tipo "jeans" del CC de MRdM. ¡Muchas gracias Dawn por tu generosidad compartiendo patrones y tutoriales!


El que pensava que seria un pim-pam ha acabat sent tot un seguit de despropòsits... no pel patró, que és una passada de senzill i efectiu, sinó per la meva tossuderia de fer-los en pana i antelina (i això que és pana fina... arriba a ser pana d'hivern i llenço pantalons i màquines, tot junt!)

      Lo que pensaba que sería un pim-pam ha acabado siendo un dolor de cabeza (en la parte final)... y no por el patrón, que es una pasada de sencillo y efectivo, sino por mi tozudez en hacerlos en pana y antelina (y menos mal que la pana era finita... que llega a ser pana de invierno y tiro pantalones y máquinas, ¡todo junto!)

Com us deia, el patró de la Dawn de MRdM està molt bé: senzill, de bones proporcions i tallatge correcte (és una talla entremig de la 42 i 44 d'home, potser un pèl massa alt del darrera, però clar, tot depèn del cul de qui se'ls hagi de posar, jeje). És molt fàcil de cosir, la veritat, però clar, hem de contar que en alguns punts de superposen moltes capes de tela, i amb les màquines que faig servir jo (i la majoria de nosaltres) tot i posar agulles gruixudes, com hagis decidit fer-los amb una tela gruixuda, l'has ben cagat... I això és el que m'ha passat a mi.

      Como os decía, el patrón de Dawn de MRdM está muy bien: es sencillo, de buenas proporciones y tallaje correcto (es una talla entre la 42 y la 43 de hombre, para mi un pelín demasiado altos por la parte de detrás, pero claro, esto dependerá del culo del destinatario de los pantalones, jeje). Es muy fácil de coser, de verdad, pero claro, debemos tener en cuenta que en algunos puntos se superponen varias capas de tela, y con las máquinas de coser que tengo en casa (yo y muchas de nosotras), aunque pongas agujas gruesas, si decides hacerlos con tela gruesa, pues pasa lo que pasa... lo que a mí, vaya...


Vaig decidir fer els pantalons amb pana fineta i detalls amb antelina (no ho és ben bé, però s'hi assembla molt). A priori semblava que no hauria de tenir gaires problemes, però un cop fetes les butxaques i la bragueta i en acabat d'unir els camals (amb remalladora), la cintura va decidir fotre'm enlaire tot el tinglado.
Primer de tot, just abans de posar-li se m'acut provar-li els pantalons al noi... Ailamarequevaparirelspantalons!!! Li van grossos de cul!!! Però si li havia fet una prova amb llençol i anaven bé!!! Apa, inventa't alguna cosa, perque tots els repunts ja estan fets... Vaig haver d'entrar de la part del cul, però vaig passar de descosir, tallar, res... un doblec al mig, un repunt i llestos! La veritat és que no es nota, només per dins. Veieu com està doblegat a la foto de dalt? (ei!!... però els acabats interiors són guais, eh??? )

      Decidí confeccionar los pantalones con pana finita y detalles de antelina (no es bien bien seo, pero da el pego). A priori parecía que no tendría problemas, pero una vez cosidos los bolsillos y la bragueta, y acabadas de unir las perneras (con la remalladora), la cinturilla quiso tirarme al traste todos los planes.
Lo primero: le pruebo los pantalones antes de poner la cinturilla... ¡¡¡¡Lamadrequeparióalospantalonesya!!!! ¡Le van grandes de culo! Pero si le hice una prueba con sábana y le iban bien... Pues hala, invéntate algo, porque los pespuntes ya están hechos por todas partes... Pues nada, le entré una parte de culo así, a saco, sin descoser ni cortar ni nada... una doblez enmedio, un pespunte y listos. La verdad es que solamente se nota por dentro. ¿Veis la doblez en la foto de arriba? (pero, oye, los acabados interiores son casi de "pofesioná" ¿¿¿ehh???)

Després com que vaig voler fer la cintura ben feta, en plan professional, vaig doblegar els marges cap endins (mirant la foto de dalt ho entendreu), i clar, se'm van ajuntar cinc capes de tela, i a la zona de les butxaques fins a vuit... Marededeusenyooooorr!!!! Vaig trencar quatre agulles, i vaig arribar a fer servir la de 120. I tot i així, gairebé vaig haver de fer-ho tot manual: traient el peu del pedal i fent girar la rodeta jo per donar-li més força... un drama... Els meus fills han escoltat més paraulotes aquests dies que en tota la seva vida... I les travetes pel cinturó?? Ja ni us explico...

      Después, como decidí hacer una cinturilla bien hecha, casi profesional, pues doblé los márgenes hacia adentro para que no se vieran costuras raras (mirando la foto de arriba entenderéis lo que quiero decir), y claaaaro, se me juntaron cinco capas de tela, y en la zona de los bolsillos ¡¡hasta ocho!!. ¡¡¡Madremíadelamorhemosoooooo!!! Eso no había quien lo cosiera... partí cuatro agujas y acabé cosiendo con la de 120, y aún así tuve que hacerlo en plan manual: quitando el pié del pedal y dándole a la ruedecita para poder hacer más fuerza... un drama... Mis hijos han oído más tacos en estos días que en toda su vida... Y las trabillas para el cinturón, ya ni os explico...



Peeeerò, al final he guanyat jo, i han quedat uns pantalons xulíssims i força professionals.
Mireu, el detall de les butxaques... La de darrera porta les inicials amagades, jeje (ell ho va veure desseguida, i li va fer molta gràcia )

      Peeeeero al final gané yo, y han quedado unos pantalones chulísimos y con un acabado bastante profesional.
      Mirad el detalle de los bolsillos... el de detrás (solamente le puse uno porque no los utiliza) tiene las iniciales escondidas, jeje (él lo vió enseguida y le hizo mucha gracia)


El destinatari està content i jo també, i ja estic pensant en fer-li'n uns per l'estiu... això sí, amb tela mooooooolt fineta, jejeje

      El destinatario está contento y y también, y ya estoy pensando en coserle unos para el verano... eso sí, con tela finíííííísima, jajajaja

dijous, 5 de febrer del 2015

Camí de taula per la Rums

Com us deia ahir, vaig un xic de bòlit aquests dies (i més que hi aniré), i no he cosit gaire per mi aquests dies. Així que per la Rums d'avui us ensenyo una coseta que vaig fer per casa ja fa temps, potser més d'un any, que m'encanta i utilitzo molt.
Amb una sèrie de retalls allargats que tenia d'una mateixa col·lecció de teles, i seguint aquest tutorial, vaig fer aquest camí de taula tan fàcil i original.
Us agrada?


      Como os decía ayer, voy un poco liadita estos días (i más que iré) y no he cosido mucho para mí estos días. Así que para la Rums de esta semana os enseño una cosita que hice para casa hace ya un tiempo, puede que más de un año, que me encanta y utilizo mucho.
      Con una serie de retales alargados que tenía de una misma colección, y siguiendo este tutorial, hice este camino de mesa tan fácil y original
      ¿Os gusta?


dimecres, 4 de febrer del 2015

Mochila Dai de Srta. Pizpiretta

Torno a anar de bòlit, així que avui us deixo un post només informatiu.
La Srta. Pizpiretta està preparant un CC molt xulo d'una cosa que sempre va bé tenir-ne, per nosaltres, pels nens, per regalar... : una motxilla-bolso.
És aquesta.

       Vuelvo a ir liadísima, así que hoy os dejo un post meramente informativo.
       La Srta. Pizpiretta ha preparado un CC muuuy chulo de algo que siempre va bien tener por casa, para nosotras, para regalar, para los niños: una mochila-bolso.
      Es ésta.



En aquest enllaç trobareu la informació. Estigueu "al lloro" perquè els patrons només estaran disponibles per breu temps. Així que ja sabeu, si en teniu ganes apunteu-vos-hi. Jo ja m'hi he engrescat (no sé d'on trauré el temps, ja veurem...)

       En este enlace encontraréis toda la información. Estad al loro porque los patrones van a estar disponibles por un tiempo limitado. Así que ya sabéis, si tenéis ganas apuntaros ya mismo. Yo ya me he apuntado (de dónde voy a sacar tiempo, eso ya lo veremos...)

dijous, 29 de gener del 2015

New Bohème o "la cosa"

Començo a acabar costures (els guants que us ensenyava ahir ja els està fent servir la Clàudia) i aquesta "cosa" l'he acabat just a temps per la Rums d'aquesta setmana (recordeu? cada dijous ensenyem, si podem, costures fetes per lluir-les nosaltres)

      Empiezo a acabar costuras pendientes (los guantes que os enseñaba ayer ya tienen dueña, jeje), y esta "cosa" la he acabdo justo a tiempo para la Rums de esta semana (¿os acordáis? cada jueves enseñamos, si se puede, costuras hechas por y para nosotras)



I perquè li'n dic "cosa"? Perque no sé ben bé com anomenar-la. La revista Ottobre 5/2014, d'on he tret el patró, diu que és una túnica i l'anomena New Bohème. A veure, o aquesta gent fot uns tallatges enormes o això és un vestit en tota regla: com a túnica és llarguíssima i amplíssima (potser és la talla o potser sóc jo... que no sóc un fideu, ja ho sé, però que tampoc crec que posar-me una mena de sac de patates a sobre m'ajudi a semblar més prima... en fi...)

      ¿Y porqué la llamo "cosa"? Pues porque no sé muy bien como llamarla. La revista Ottobre 5/2014, de donde he sacado el patrón, dice que es una túnica y la llama "New Bohème". Vamos a ver, o esta gente hace unos tallajes enormes o esto es un vestido en toda regla: como túnica es larguísima y anchísima... (a lo mejor es la talla... oye, que también podría ser yo, que no soy un fideo, ya lo sé, pero, coñe, tampoco creo que ponerme encima una especie de saco de patatas me ayude mucho a parecer un poquitinín más delgada... en fin...)




Com veieu no n'estic gaire contenta... no sé, m'esperava una altra cosa. Són els perills de fer-te la roba tu mateixa sense tenir gaire idea de patronatge, que de vegades la teva realitat no es correspon amb la realitat de la revista de patrons.
A banda, també vaig tenir els meus problemes mentre cosia: la tela lila que és un desastre per cosir, perque relliscava, la màquina se la menjava, la tensió de la remalladora no anava bé... Els colls ja sabeu que són la meva bèstia negra, doncs no us explico ja el merder que vaig tenir... només cal que mireu la foto de sota per entendre'm. I com a colofó final, la part de baix: vaig voler afegir-hi una mena de puny a sota, però amb la tela lila (que no serveix per aquestes coses, ja ho sabia jo d'una altra vegada, però una és tossuda de mena...) i no vaig encertar la mida i a sobre, va i poso la costura al davant, quan havia d'anar al darrera (d'aquí aquesta cinta extranya allà al mig).
En fi, que ja veurem què en faig de la "cosa" aquesta...
De moment l'enllaço a la Rums i també a un recopilatori de costures de la revista Ottobre: Fans de Ottobre Design de la 5/2014
Me'n vaig a veure què han fet les artistes avui!

      Como podéis intuir, muy contenta no estoy... no sé, me esperaba otra cosa. Son los peligros de hacerte la ropa tu misma sin tener mucha idea de patronaje, que a veces tu realidad no se corresponde con la realidad de la revista de patrones. 
      A parte, también tuve mis problemillas cosiendo... a saber: la tela violeta que era un desastre para coser porque resbalaba, la máquina se la comía, la tensión de la remalladora se volvía loca...; los cuellos ya sabeis que son mi bestia negra particular, pues ni os explico el lío que tuve con este... mejor mirad la foto y lo enenderéis; y como colofón final, la parte de abajo, que quise ponerle una especie de puño pero sin tela de puño, con la mierdatelavioleta esa y no acerté la medida, y encima va y me equivoco, poniendo la costura delante y no detrás (esta es la explicación de la cinta-pegote esa que veis allí enmedio...).
      En fin, que ya veremos qué hago con la "cosa" esta...
      De momento la enlazo a la Rums y también aprovecho para enlazarla al recopilatorio de costuras de la Ottobre, Fans de Ottobre Design de la 5/2014
      ¡Me voy a ver qué han hecho las artistas hoy!







dimarts, 27 de gener del 2015

Work in Progress o "la que tinc liada"

Us passa mai que voleu fer tantes coses alhora que no sabeu per quina començar i el que es podria fer en un temps determinat s'allarga indefinidament? A mi sí, sobretot en costura.

      ¿No os pasa nunca que queréis hacer tantas cosas al mismo tiempo que no sabéis por cual empezar, y lo que se podría hacer en un tiempo determinado acaba alargándose indefinidamente? A mi sí, a menudo, y sobretodo en costura.

Ara mateix tinc quatre costures a la taula (més les d'emergència que tinc, i que gairebé han deixat de ser urgents perque o s'acaba l'estació de l'any o els nens s'allarguen massa... en fi...):
 
      Ahora mismo tengo cuatro costuras en la mesa (más las de emergencia, que ya han dejado de ser urgentes bien porque ya ha pasado la temporada, bién porque los niños ya me han crecido demasiado... en fin...):

  •  Una costura gairebé acabada, però que he trigat massa pel que és: una samarreta-túnica-vestit (jo què sé ja...) de la revista Ottobre 5/2014                                                                                          Una costura casi acabada, pero que he tardado demasiado para lo que es: una camiseta-túnica- vestido (ya no sé ni lo que es...) de la revista Ottobre 5/2014


  •  Una altra que en mitja horeta estaria però m'engresco en altres coses i aquí està, a punt de solfa... serà avui? Sí, els guants per la gran.                                                                                           Otra que en media hora estaría lista, pero como me lío con mil cosas, aquí está, apuntito... será hoy? (me da a mi que no...) Sí, los guantes para la mayor.



  •  Una que havia de fer a finals de novembre i mireu a quin dia estem i com està: una jaqueta per la Clàudia, d'un patró de Lillesol und Pelle (sí, en alemany, tomaaa).                                                   Una que quería hacer a finales de noviembre y mirad a qué día estamos y como está todo: una chaqueta para Clàudia, de un patrón de Lillesol und Pelle (sí, en alemán, toma ya...)



  • I la última costura pendent, un CC que em venia molt de gust, però que perfectament podria fer més endavant: uns pantalons d'home, proposats per MrdM.                                                                 Y la última costura en la mesa, un CC que me apetecía mucho pero que perfectamente podría dejar para más adelante: unos pantalones para hombre que propone MrdM



A veure en què acabarà tot això...
      A ver como acabará todo esto...

divendres, 23 de gener del 2015

Costura ràpida: guants manyopla

A la tele deien que venia la fred de cop (com sempre, aquí dalt no l'enganxen mai... ha arribat tres dies després), i vam haver de buscar gorros i guants. Els d'en Lluc no apareixien, així que tocava improvisar una costura ràpida.

      En la tele decían que llegaba el frío de golpe (como siempre, aquí arriba no hay manera que acierten... ya llegó, sí, pero tres días después...), y nos pusimos a buscar gorros y guantes por casa. Los de Lluc no aparecían, así que tocaba improvisar una costura rápida



Al meu Pinterest hi tenia algun guant de tipus manyopla per inspirar-me, i vaig arreplegar el material: un retall de tela de punt d'aquesta samarreta que ja us vaig ensenyar, un retall de polar reciclat d'una armilla d'hivern del papa i uns mitjons esportius que algú ens va donar i ja no anaven a cap dels de casa. I a treballar!

      En mi Pinterest tenía algun guante-manopla para inspirarme, i busqué el material: un retal de tela de punto de esta camiseta que ya os enseñé, un retal de polar calentito reciclado de un chaleco de invienro del papi y unos calcetines deportivos que nos dió alguien y que ya no le iban a nadie de casa. Y me puse manos a la obra.



En vint minutets (si no teniu una petita gremlin a casa que us torpedineja la feina) els guants estan fets, i el mitjà de casa ben content! La gran ja me'n demana, jeje...

      En veinte minutitos (si no tenéis una pequeña gremlin en casa que os torpedea el trabajo) los guantes estan hechos, y el mediano de casa bien contento. Y la mayor ya pide los suyos, jeje...