Desaparecida en combate

Fa gairebé un mes que no publico, però és que aquestes setmanes estan sent un xic caòtiques...
Normalment el mes de desembre se m'acumula la feina, tant a casa amb calendaris d'advent i regals i regalets, com amb els encàrrecs, que tothom fa a últim moment i els vol abans de Nadal. Si a això hi sumem que en Jordi ha tingut menys vacances de les que li tocaven, i tots hem estat amb gastroenteritis... Així que desapareixo de la xarxa una estona llarga, perque no dono abast...
Espero poder-vos ensenyar el que faci per aquestes festes, doncs els projectes són molt xulos (faltarà que els pugui acabar, doncs les obligacions són primer).
Avui us deixo amb unes banderoles per una nena d'ulls blaus preciosos, la Valentina, que em va encarregar la seva mare. Són molt divertides de fer, així que crec que les incorporaré al catàleg :-D
(les fotos són terribles, ho sé...)

Per si de cas ja us desitjo bones festes, que no sé si entraré abans de Nadal

      Hará casi un mes que no publico... es que estas semanas están siendo un poco caóticas.             Normalmente el mes de diciembre se me acumula el trabajo, tanto en casa con calendarios de adviento y regalos, como con los encargos, que todo el mundo hace a última hora y los quiere antes de Navidad. Si a esto le sumamos que Jordi ha tenido menos vacaciones de las esperadas y todos conco hemos sufrido un buen episodio de gastroenteritis que nos ha dejado KO... Pues desaparezco un ratito largo de aquí, jajaja.
Espero poderos enseñar lo qua haga para estas fiestas, pues son proyectos muy chulos (faltará que pueda acabarlos, pues la obligación va antes que la devoción...)
Hoy os dejo con unas banderolas para una niña de ojos azules preciosa, Valentina, que su madre me encargó. Son muy difvertidas y fáciles de hacer, así que creo que las incorporaré al catálogo...
(las fotos són horribles, lo sé...)

Por si acaso, ya os deseo felices fiestas, que no sé si entraré antes de Nochebuena :-S

Petits retocs... / Pequeños retoques...

La meva mare em va donar una samarreta marró que ja no es posava. Ella sap que m'encanta el color marró i com em queda, i haig de dir que aquesta samarreta m'agradava molt, però només la podia fer servir per entretemps, ja que la meva mare li havia tallat les mànigues deixant-les en unes tres-quarts. L'altre dia me la vaig voler posar i clar, vaig passar fred. Així que vaig decidir allargar-li les mànigues. Com són un xic ajustades no podia fer gaires bestieses, així que em vaig decidir a utilitzar una tela d'encaix de color corall que m'encanta, i encara no havia atacat.

Mi madre me dió una camiseta marron que ya no se ponía. Ella sabe que me encanta el color marron y cómo me queda, y tengo que decir que esta camiseta me encantaba, pero solamente podía ponérmela en eso que se llama "entretiempo", ya que mi madre le había cortado las mangas dejándolas en tres-cuartos. Unos días atrás me la quise poner y claro, pasé frío. Así que decidí alargarle las mangas otra vez, pero tenía que ir con cuidado porque me ajustaban bastante y no podía hacer mucho. Al fin me decidí por una tela de encaje (bueno, es como tejida... no sé) de color coral, que me encanta y todavía no había atacado.

A part de les mànigues he volgut fer un invent (no gaire aconseguit, però ja fa el fet) al coll i una petita decoració amb tres botons que he forrat.

      Además de las mangas también he hecho un invento (que creo que ha sido un "fail" en toda regla, pero bueno, tiene un pase...) en el cuello y una pequeña decoración con botones que forré.

Siguem sincers: amb això no crec que abrigui gaire més, però li dóna un altre aire, jejeje. I el resultat no ha quedat pas malament, eh??
Ah, i em serveix per la Rums d'aquesta setmana
      
      A ver, seamos sinceros: con esto no creo que abrigue mucho más la camiseta, pero le da otro aire, jejeje Y el resultado no está del todo mal, ¿verdad?
      Ah, y me sirve para la Rums de esta semana... 

(sí, fotos desenfocades, ho sé...)

Winter is coming... temps de bates!

Doncs això, que sembla que la fred ja ha decidit començar a fer-se sentir, i entre que no trobo les bates dels altres anys (que dubto que els anéssin bé) i que això de traslladar-se a un pis més gran comporta també patir més fred, les circumstàncies manen i toca cosir: tres bates senzillíssimes i calentones pels tres patufets de casa.

      Pues eso, que parece que el frío se ha decidido por fin a dejarse ver un poquito, y entre que no encuentro las batas del año pasado (dudo que les fueran bien...) y que esto de trasladarse a un piso más grande comporta sufrir más frío, pues las circunstancias mandan y toca coser: tres batas sencillitas y muuuy calentitas para los tres bichos de casa.

Estan fetes amb polar tipus coralina, que és més suau i peludet, i mooolt calentó. A part és molt lleuger i una miqueta elàstic. Vaig agafar una jaqueta de cadascun dels nens i en vaig treure un patró. Vaig eixamplar les mànigues i també els dos davanters perque no volia posar cremallera, només un cinturó.
Les caputxes de les nenes han quedat justíssimes, i potser és degut a que vaig treure els patrons de caputxes de tres peces (amb la peça central, m'enteneu?)... no sé...
Els cinturons estan cosits a darrera, una manera pràctica per no perdre'ls, hehe

Després de fer les fotos, vaig decidir que els posaria un velcro a la part de dalt, així queden més abrigadets.

      Estan hechas con polar coralina, un polar más suave y peludito, y muy calentito. Además es muy ligero y un poquito elástico. Cogí una chaqueta de cada niño y saqué el patrón así a ojo. Ensanché las mangas un poquito y también los dos delanteros, poqrue no quería poner cremallera, tan solo un cinturón.
Las capuchas de las niñas han quedado  muy justas, y creo que a lo mejor es porque las capuchas originales eran de tres piezas... no sé...
Los cinturones estan cosidos por la parte de detrás, así no los van a perder por ahí...
      Después de hacerles las fotos decidí coser un velcro en la parte de arriba, así quedan más cerradas y estan más abrigados.

La bata de la Clàudia m'ha sortit per uns 8'5€ i les dels petits 6'5€. Està bé, no?
Doncs apa, ara només queda el papa, que ja està esperant amb candeletes la seva bata :-D

      La bata de Clàudia me ha salido por unos 8'5€ y las de los peques por 6'5€. Nada mal, ¿eh?
Pues hala, ahora solamente queda el papi, que ya está esperando su bata con ganas :-D

De pijama

Feia temps que tenia guardada aquesta tela de samarreta amb eines (comprada no sé on), ja pensada per fer un pijama per en Lluc, perque és una roba fineta però de tacte suau i calent. Quan vaig fer el canvi d'armari fa poc, vaig comprovar que era el moment de fer-la servir :-)

Vaig agafar una samarreta sense mànigues d'en Jordi que ja havia deixat per reciclar, el patró de pijama d'hivern de Alex & Anna i m'hi vaig posar.

      Hacía ya tiempo que tenía guardada esta tela de camiseta con herramientas (comprada no sé dónde, la verdad), que ya estaba pensada para hacerle un pijama a Lluc, porque aunque es una tela finita tiene un tacto muy suave y calentito. Cuando hice el cambio de armario hace poquito, me di cuenta que ya era hora de ponerme manos a la obra :-)
      Cogí una camiseta sin mangas del padre de la criatura, apartada ya para reciclar, y el patrón de pijama de invierno de Alex & Anna, y me puse a ello.

Com que la samarreta reciclada no em donava per fer el cos i els punys, vaig decidir partir la part de l'esquena. I al davant vaig cosir-li un martell amb feltre.

      Como la camiseta reciclada no me daba para hacer el cuerpo y los puños, decidí partir la espalda. Y delante le cosí un aplique en fieltro de un martillo.

Les coses de no llegir si el patró porta els marges de costura incorporats abans de tallar la roba: vaig haver de fer un invent del TBO per eixamplar la samarreta. Els pantalons van bé, en plan leggins :-)

      Y las cosas de no pararte a leer si el patrón lleva los márgenes de costura incorporados antes de cortar la tela: tuve que hacer un apaño, en plan invento del TBO, para ensanchar la camiseta. Pero salió bastante bien. Y los pantalones le van, en plan leggins, eso sí, jeje

Dolman Style pels 37

Ara fa un any vaig anar als Encants de Barcelona i clar, van caure un parell de teles de punt.
La setmana passada em vaig decidir, finalment, a fer-ne servir una per una samarreta estil Dolman (la sisa de les mànigues és més ampla) com a auto-regal pel meu cumpleanys!

Vaig fer servir un patró gratuït de Cation Designs, molt fàcil de seguir, amb cintura, punys i coll d'un altre color per contrastar.

El resultat és aquest:

      Hace un año fui a Els Encants de Barcelona y de allí no pude irme sin unas cuantas telas de punto. La semana pasada finalmente me decidí finalmente a usar una para hacerme una camiseta estilo Dolman como auto-regalo de cumpleaños.
      Utilicé el patrón gratuito de Cation Designs, muy fácil de seguir, pero combiné puños, cintura y cuello en otro color para contrastar.
      El resultado es este:

Els colls i jo tenim una assignatura pendent... en fi... tot i el seguit de despropòsits que van anar passant, al final va quedar prou bé (vaig haver de posar un tall de cinta per amagar desastres...)
Les mànigues van quedar una mica amples, però ja m'agraden...

      Los cuellos y yo tenemos una asignatura pendiente... en fin... aún con la ristra de despropósitos que fueron sucediendo, al final quedó potable (tuve que poner una cinta para esconder un desastre irreparable ya...).
      Las mangas quedaron un pelín anchas, pero ya me gustan...

Mentre l'estava fent, la Dawn de Mi Rincón de Mariposas va treure un CC amb una samarreta mooolt semblant, mira que ja és casualitat, eh??? Encara potser li colaré, jajaja... De fet, crec que me'n faré un altre seguint el seu tutorial, a veure quin m'agrada més.
De moment, però, l'enllaço a la Rums d'aquesta setmana.

I aquí sota podeu veure un tros de la samarreta en acció el dia del meu aniversari, el diumenge passat. La vaig acabar just a temps :-)

      Mientras la estaba cosiendo, Dawn de MRdM sacó un CC con la camiseta Osha, muy parecida a la que estaba haciendo... mira que ya es casualidad, eh? Aún se la colaré en el recopilatorio, jajaja... Nonono, lo que haré seguramente es hacerme otra siguiendo su patrón y tutorial, a ver cuál me gusta más. Pero de momento enlazo la mía al Rums de esta semana.

      Y aquí debajo podeis ver la camiseta en acción el día de mi cumple, el domingo pasado. ¡La acabé justo a tiempo! :-D

També us vull ensenyar el meu regal, en el que van participar en Jordi i els nens: un Talonari de Temps, ple de vals molt especials (una vintena) per gastar sola o en companyia. Em va emocionar molt, i trobo que és un regal ideal per les mames, no us sembla?

      También os quiero enseñar mi regalo, enel que participaron Jordi y los niños: un Talonario de Tiempo, lleno de vales muy especiales (una veintena) para gastar sola o en compañía. Vales para ir al cine, para que planche otro, para que me hagan la cena, para una tarde de abrazos, para coger aire cuando parezca que ya no puedo más... Me emocioné muchísimo, y creo que es un regalo ideal para muchas madres, ¿no os parece?

Tutorial protector de cinturó del cotxe

Quan els nens es fan grans i deixen de banda els arnesos de les cadiretes del cotxe, els cinturons acostumen a molestar-los força, així que vaig decidir fer protectors de cinturó (que al final serveixen també pels adults baixets com jo, heheh). 
Avui us deixo el tutorial sobre com fer-los.

      Cuando los niños se hacen un poco mayores y dejan los arneses de las sillas de seguridad del coche, los cinturones acostumbran a molestarles bastante (me molestan a mi...). Así que decidí hacer unos protectores de cinturón que al final sirven también para los adultos bajitos como yo, jejeje. 
      Hoy os dejo un pequeño tutorial para que podáis hacerlo

El material que jo he fet servir és aquest: 
- una tela exterior de cotó
- un tros de boata (dos retalls cosits)
- un tros de minky, així el protector serà reversible (el minky també és reaprofitat), tallats a aquesta mida: 20cm x 22cm. La boata i el minky es poden substituïr per polar, tovallola, jersei... 
- vecro de  19cm. També es poden fer servir snaps

      El material que yo he utilizado es este: 
      - una tela exterior
      - un trozo de guata ( dos retales cosidos entre sí)
      - minky para el interior, así el protector será reversible con un lado bién calentito ( el minky también es provechado: dos trozos cosidos). 
La guata y el minky se pueden substituir por jersey, polar, toalla...
Las medidas a cortar: 20cm x 22cm 
      - 2 trozos de velcro de 19cm. También pueden utilizarse Snaps

1

Fem un "sandwich" posant les tres capes de tela en aquest ordre: boata i minky mirant cap amunt i tela exterior a sobre, mirant cap avall. Posem agulles perque no es mogui.

      Hacemos un sandwich poniendo las tres capas en el siguiente orden: boata, minky cara arriba y tela exterior cara abajo. Ponemos agujas para que no se mueva.

2

Cosim el quatre costats deixant un marge de costura de mig centímetre, sense oblidar de deixar una petita obertura en un costat suficient per poder donar la volta després a la tela... amb uns 5cm n'hi haurà prou)

      Cosemos los cuatro lados a medio centímetro, dejando una pequeña apertura (lo suficientemente ancha para poder darle la vuelta después... con unos 5cm habrá suficiente)

3

Tallem els angles amb compte i donem la volta al "sandwich" per la obertura que hem deixat al cosir. Amb la ajuda d'un llapis, una agulla de punt o el que tinguem a mà (mai les tisores!!! per experiència us dic que acabes desgraciant alguna costura...) apretem les puntes perque quedin ben definides. Planxem i coloquem bé la obertura per poder passar un repunt d'acabat a tot el voltant.

      Cortamos los ángulos con cuidado y damos la vuelta al sandwich por la apertura que habíamos dejado. Con la ayuda de un lápiz o un aguja de punto apretamos las puntas para que queden bien definidas, luego planchamos y colocamos bién la apertura para proceder a coser un repunte alrededor.

4

Com que hem posat boata a dins, podem fer un petit acolxat, tant per decoració com per aguantar millor les capes. Això va al gust de cadascú.
Ara és el moment de cosir el velcro (o posar els snaps): un al lateral d'un dels costats i l'altre a la part contrària de l'altre costat, a uns 2'5cm de la vora. Amb les fotos s'entén millor...

      Si queremos hacer un pequeño acolchado lo podemos hacer.
      Ahora cosemos el velcro : uno en un lateral de una de las cara y el otro en la cara contraria, a unos 2,5 cm del borde. Con las fotos se entiende mejor.

5

I ja està fet! En un moment!! Llest per utilitzar (com podeu veure, la foto és de fa uns quants anyets ja, hehe... en Lluc es veu per allà darrera, i devia tenir un anyet...)

Com veieu és molt fàcil i ràpid de fer, i utilitzant retalls que tingueu per casa. 
Espero que us animeu a fer-ne!!

      ¡Y ya lo tenemos! ¡En un plis-plas! Listo para usar (como podéis ver, la foto ya tiene unos añitos, jeje... se vé a Lluc por ahí detrás y no debe tener más que un añito...)

      Como veis es muy fácil y rápido de hacer, y podéis utilizar retales que tengáis por casa.
      ¡Espero que os animéis a hacerlo!
     

Little fox

Amor a primera vista. Aquest va ser el sentiment que vaig tenir ja deu fer un parell d'anys quan vaig veure això a Etsy. Em va encantar tot: la idea i el motiu, ja que tinc debilitat per les il·lustracions de guineus, i vaig pensar que algun dia, quan tingués la dessuadora adequada li faria a algun dels nens (sí, les dessuadores de casa normalment són sense butxaques o les tenen als costats... rarets que som...)

      Amor a primera vista. Este fué el sentimiento que me produjo ver esto en Etsy hará ya un par de años. Me encantó todo: la idea y el motivo del aplique, ya que tengo debilidad por las ilustraciones de zoros, y pensé que algún dia, cuando tuviera la sudadera adecuada, se la haría a alguno de los niños (sí, en casa las sudaderas siempre tienen bolsillos a los lados o directamente no tienen... raritos que somos...)

Fa unes setmanes em van donar una dessuadora gris per en Lluc. Útil però una mica avorrida. I en veure-la vaig recordar desseguida el meu amor platònic: era i-de-al!!!

Així que em vaig posar en marxa. Vaig buscar feltre per casa i també imatges de guineus que tenia guardades, a veure quina s'adeia més.

      Unas semanas atrás nos dieron una sudadera gris para Lluc. Útil pero un poco sosa... I enseguida me acordé de mi amor platónico: era i-de-al!!!

Así que me puse manos a la obra: busqué fieltro por casa y también imágenes de zorros que tenia guardadas.

I aquí teniu el resultat:

      Y he aquí el resultado:

Darrera vaig posar-hi una guineu sencera, perque em feia molta gràcia i li donava un toc més divertit.

Què us sembla? A mi m'encanta!!!

I a en Lluc li escau super-bé, perque és llest com una guineu... i igual de guapo! :-D

      Detrás le puse un zorro sentado, porque me encanta esta ilustración y creo que le daba un toque más divertido.

¿Qué os parece? ¿Os gusta? A mi me encanta!!!

Y a Lluc le cae super bién, ya que es más listo que un zorro... e igual de guapo!!! :-D

Moneders per tots / Monederos para todos

Amb aquesta entrada començo a fer el blog bilingüe, ja que em llegeix força gent castellanoparlant, i vull agraïr-los el detall i arribar també a més gent, perquè no. Aniré fent proves amb el cos i el color de la lletra, així que si m'ajudeu i em doneu la vostra opinió, m'aniria molt bé per acabar de decidir.

Con esta entrada empiezo a hacer el blog bilingüe, ya que me sigue bastante gente que es castellanoparlante y quiero agradecérselo de alguna manera... y además, si consigo llegar a más gente mejor, ¿no? Iré haciendo pruebas con el cuerpo y color de las letras, así que si me ayudais y me dais vuestra opinión me irá de fábula para decidir cómo queda esto...

Fa uns dies la Clàudia em va demanar que li fes un monederet per posar-hi quatre coses: alguna moneda, mocador, clips... I desseguida vaig pensar en aquest moneder-bosseta de la Dawn

Hace unos días Clàudia me pidió un monedero para poner cuatro cositas: monedas, clips, pañuelos... Y enseguida me vino en mente este bolso-monedero de Dawn.

El resultat va ser un bonic moneder-bosseta per la Clàudia... que acte seguit vaig haver de duplicar per la petita de casa, i després una tercera vegada pel mitjà (el seu li vaig fer que se'l pogués penjar al cinturó), ja que van tenir una atac agut de "CulVeigCulVull".

El resultado fué un bonito monedero-bolso para Clàudia... que acto seguido tuve que duplicar para la pequeña de casa y luego una tercera vez para el mediano (aunque a él se lo hice con un pasador para ponérselo en el cinturón ), ya que tuvieron un ataque agudo de "CuloVeoCuloQuiero".

Aquí els teniu, ben contents amb els seus moneders :-D (van triar ells les cintes decoratives, així no hi han baralles...)

Aquí los teneis, bien contentos con sus monederos :-D (escogieron ellos mismos las cintas que quisiero, así no hay peleas...)

I perque veieu que es pot fer en un moment i amb coses que tinguem per casa: uns pantalons d'en Lluc que se li havien quedat petits de tot arreu, cintes, cremallera i aquí no es veu, però també vaig arreplegar una mena de cinturó intern d'uns pantalons de xandall fet amb tela de punt.

Y para que veáis que se puede hacer en un momento y aprovechando cosas que tengáis por casa: unos pantalones de Lluc que se le habían quedado pequeños por todas partes, cintas, cremallera y un cordón de pantalón de chándal que no se ve aquí en la foto.

Costuretes ràpides

No tinc temps.

De debó, us semblarà exagerat, però no tinc temps... no arribo a tot. Amb tres nens, creieu-me que és tot força complicat... Així que imagineu-vos si tinc temps per cosir! Per cosir com Déu mana, vull dir. 

Arribats a aquest punt, entre la manca de temps, i el fet que encara l'habitació de costura és més aviat un camp de batalla i no un prodigi d'ordre, em queda la felicitat de fer costures petites, senzilles i ràpides pels petits.

Avui us ensenyo un estoig per la reina de casa, la Clàudia, fet en un "plis-plas".

El necessitava (o no, perque de fet n'hi ha uns quants per casa... però em feia il·lusió, què voleu...) per anar a catequesi. Divendres va començar (dos anys, mare meva... jo no recordo que abans fos tan llarg...) i a part d'un quadern necessita portar quatre colors, llapis, goma, etc. 

En menys d'un quart d'hora li vaig fer, amb un retall de roba de cotó, un altre de feltre i una cremallera reaprofitada. 

És una barreja de dos tutorials que tenia guardats al meu Pinterest: el de la Naii i el de Sweet Verbena, súper senzills de seguir i de fer.

I a les fotos hi podeu veure un aperitiu del que us ensenyaré dijous que vé per la Rums :-D

Un Mug Rug com a Rums

Avui és dijous i toca Rums.

Tot just he començat a cosir després del trasllat. així que estic fent el que us deia l'altre dia aquí, arreglar pantalons i fer cortines... Per tant, poca cosa per mi he fet...

De totes maneres, com que el blog de la Rums es va crear per ensenyar coses fetes per a "uso y disfrute" nostre, us ensenyo un Mug Rug que em vaig fer ja fa temps (que ja vaig penjar-ho a un altre blog que tenia) i que, contrariament al que pensava en un principi, faig servir moltíssim (tant, que crec que n'hauré de fer un parell més!)

I què és un Mug Rug?
La traduccio literal és "catifa per tassa", i de fet, és això : un petit individual per posar sota la tassa d'infusió o cafè, per no embrutar les estovalles, la taula, el sofà...
Quan els vaig descobrir me'n vaig enamorar. Si busqueu a Google, Flicr o Pinterest us n'apareixeran milers. Mireu tansols aquí o aquí...
Són ideals per fer amb restes de roba d'altres costures, que és el que vaig fer jo.

No és perfecte, sobretot l'acolxat, de fet era el primer que feia en ma vida, però la veritat és que no m'importa gaire, perque la seva funció la fa molt bé :-)

Traduïnt

No domino l'alemany. Vaja, és que no en tinc ni idea, a part dels números de l'u al deu i de les frases "per emportar?" i "gràcies per la visita", records de temporades d'estiu treballant a la costa.
I m'he embolicat a cosir seguint patrons alemans.
Així que em toca demanar ajuda al senyor Google, perque tot i les fotos, alguns detalls se m'escapen...

Se'n poden trobar moltíssims a la xarxa, sobretot de gènere de punt (ténen una varietat immensa de teixits de jersei i sudadera... t'hi perds... però clar, a preus d'allà... ). N'hi ha de gratuïts, com per exemple els de Schnabelinas, i de compra a preus força raonables, com els de Ki-ba-doo, Farbenmix o Lillesol und Pelle

Com us deia, els patrons alemanys acostumen a ser força clars amb les fotos, però així com amb l'anglès no tinc problemes a la hora d'entendre conceptes de costura, amb l'alemany no és tan fàcil... i costa una mica...
Per sort, de tant en tant, blocaires molt amables (i que s'ho curren molt) fan tutorials o CC amb patrons alemanys, i llavors la feina resulta més fàcil. És el cas de la Eli de No doy puntada sin hilo, que fa poc ha organitzat un CC del vestit/sudadera Lou. Jo no hi he arribat a temps, però el faré d'aquí poca, i aprofitant la compra del patró en vaig agafar un altre, que és el que estic traduïnt ara (en tinc tres més de Schnabelinas, que espero que amb la pràctica ja no em costin tant d'entendre, jeje)

Així que continuo traduïnt, i espero ensenyar-vos aviat els resultats :-)

Trasllat, "mono" de costura i projectes immediats

Ara fa uns mesos, exactament tres, va començar el caos d'un trasllat de pis amb tres nens de vacances escolars a casa i un marit sense aquestes vacances que haguéssin anat tant bé.
Resultat?
Un caos total i absolut que tot just ara comencem a tenir sota control.

Com sol passar en aquests casos, les màquines de cosir i tots els estris de costura van ser de les primeres coses que es van embalar, i han sigut les últimes a situar-se a lloc en el nou pis.
Així que porto tant de temps sense cosir, que ara mateix puc dir que tinc "mono", síndrome d'abstinència...
No he pogut cosir cap dels vestidets d'estiu que tenia previstos per les nenes, ni les bermudes al nen, ni les meves bruses, ni la dessuadora per en Jordi, ni cap dels encàrrecs de la botiga... un desastre..

I com que fins fa pocs dies tampoc he tingut ordinador, m'he perdut quantitat de Rums, tots els CC que hi havia muntats, patrons gratuïts, etc.
També m'he assabentat ara del canvi de mans de Telaria (a la María de La Inglesita, una altra crack) i de l'aparició de noves blocaires costureres.

En fi, espero poder començar d'aquí poquet a cosir, doncs tinc multitut de projectes en ment, i a més s'acosta Nadal, així que hauré d'espavilar-me.
De moment, el més urgents són allargar pantalons, fer un pijama per en Lluc i un parell per la Sara, fer totes les cortines de casa, estovalles, tovallons i individuals nous, un parell de vestits per la Clàudia, alguna samarreta pels nens i per mi, una camisa per en Jordi i els regals de Nadal i Reis...
Creieu que arribaré a tot?
Amb tres hores al matí amb la petita a casa, fent dinars, berenars, preparant bosses per les activitats, acompanyant a les activitats, dutxes, sopars i lectures... no sé jo...

De moment :

Perque les mestres s'ho valen...

Demà s'acaba el curs escolar, i ahir els meus fills grans van voler donar un petit detall a les seves mestres.

Cada any s'acostuma a fer un regalet conjunt entre tots els alumnes de cada classe, però a casa sempre fem un petit detall més personal, on hi hagin participat els nens, perque creiem que aquestes mestres que durant tot l'any es preocupen per ells, els ensenyen a pensar i raonar, a veure-li totes les possibilitats al món que els envolta, a estimar i respectar, a escriure, llegir, sumar i multiplicar, es mereixen un petit reconeixement, un "gràcies per tot".
En Lluc l'any que vé tornarà a tenir la mateixa mestra, una mestra que ja s'ha convertit en una amiga, després de cinc anys (tres amb la Clàudia i dos amb en Lluc). La Clàudia en canvi canviarà de cicle i de mestra.
Així l' Eva i la Natalia han rebut aquests paquetets, embolicats amb paper decorat per ells i enganxats (es nota que també ho van fer ells, jejeje) amb washi que corre per casa.

Aquest any hem fet una cosa senzilleta: dos punts de llibre per cada una, un fet amb paper pels nens i l'altre cosit per mi.

Pel punt de llibre de paper vam fer servir dues peces rectangulars de cartolina blanca.
En una de les peces vam escriure una frase (la d'en Lluc li vaig escriure jo i en canvi la Clàudia va escriure la seva):

"Una bona mestra agafa la mà, obre la ment i toca el cor"

"Els millors mestres ensenyen des del cor, no des dels llibres"

 A l'altra peça els nens van fer el que van voler: la Clàudia va utilitzar tampons de fades, cinta washi i va escriure, i en Lluc va dibuixar l'Eva (amb una fletxa li va indicar que era ella, per si de cas, jejeje) i va posar cinta washi on va voler.
Després vam enganxar-les, formant les dues cares d'un sol punt de llibre, vam fer el forat i vam passar la cinta.
Us agraden?

Pel punt de llibre cosit em vaig inspirar en aquests de MRdM, però vaig canviar la manera de tancar-lo. Ella utilitza la cinta d'entredòs per ocultar el punt on s'uneixen els dos costats de la roba, en canvi jo he fet un doblec a tots els costats, deixant així polit el tancament i he pogut colocar la cinta on he volgut.
La cinta és ideal per unes mestres, no? :-D
M'encanta com han quedat!

Sé que els han agradat molt a totes dues, i el que em satisfà és que els nens hagin dedicat un moment a crear aquests regals que expliquen molt dels seus sentiments envers les seves mestres.
(ah, i la Clàudia va acompanyar el regal amb una petita carta on li deia a la Natalia com li agrada estar amb ella : "amb tu em sento tan bé com si estic amb la mama" és l'únic fragment que se m'ha quedat... per estar contenta, tant la mestra com la mama, no?...)

Samarreta "Arorua", gominoles i tonteries

Vaig tard, ho sé, però no podia deixar d'ensenyar-vos la samarreta que m'he fet amb el patró Arorua de Mi Rincón de Mariposas :-)
La Dawn i La Pantigana van organitzar un "cosim plegades" conjunt, amb un mateix concepte de samarreta però de diferents estils. A mi em va agradar més la de la Dawn i m'hi vaig apuntar.
Mira que van deixar temps, però ja sabeu quines setmanes he tingut, així que he arribat tard al recopilatori (era dilluns), però l'ensenyo igual ( i de pas, aprofitant que és dijous, m'afegeixo a la RUMS d'aquesta setmana, ole...)

Xula, eh????
Tenia aquesta tela de gominoles abandonadíssima... sabeu quan compreu compulsivament una tela i després no hi ha manera que lligui amb cap projecte (ni meu ni de la botiga...) ? Doncs aquestes dolces gominoles eren una frustració per mi. Fins que vaig veure el patró de l'Arorua i vaig dir "és la meva!".
Crec que ha quedat prou bé!
He hagut de fer ajustaments de talla (a lo bruto, la veritat) i el resultat ha sigut gairebé perfecte.
Els colls i jo encara ens estem coneixent,són més complicats del que em pensava, però bé, toca anar practicant...
El repunt del pit és una puntada triple, un invent que volia provar i que ha donat bon resultat.

I com que algú se'm queixa que no surto mai per aquí, hem fet una petita sessió de fotos amb la samarreta... ni una foto com déu mana, toootes fent tonteries... en fi... què voleu que hi faci? :-)
Aquí podeu admirar les meves carns, "caretos", cortines, pósters i samarreta, jejeje

La foto aguantant les tetes és un clàssic a casa meva... un dia us ho explico ;-) 

Papallones per tornar a volar

Molts dels que em seguiu sabeu que aquestes últimes setmanes han sigut força dures, amb un final molt trist marcat per la mort d'un ésser estimat massa jove per deixar-nos.
La costura, com altres coses, ha passat a un plà molt llunyà aquests dies, perque no tenia temps ni ànims de crear res, la veritat.
Poc a poc espero que anem tornant a la normalitat i pugui acabar lectures i costures vàries, començades i deixades a mitges.
Poc a poc espero que tots tornem a volar... sobretot la meva estimada cunyada i els meus nebots, que són uns campions...
Tornarem a volar... com les papallones, que reneixen després que la oruga pensi que és la fi...

Per això em vé molt de gust ensenyar-vos aquesta faldilla de papallones que li vaig fer a la Clàudia just entremig de la varicel·la d'en Lluc i les de la Sara i el papi, i que no us havia pogut mostrar encara.

Les teles són de punt de cotó suavíssim, diria que totes dues de Telaria (la de ratlles seguríssim), i el patró és d'una noia italiana que m'agrada molt, l'Annalisa de Puperita.

És una faldilla molt senzilla tant en el concepte com en la confecció. La cintura és ampla, així es pot allargar o escurçar la faldilla, i el baix està fet amb el mateix sistema però amb una sola amplada. Es pot cosir tranquilament amb la màquina normal (de fet a les fotos del patró s'ensenya així, amb una puntada en zig-zag), però jo la vaig cosir en un moment amb la overlock, i dóna gust.

Volia fer-li una samarreta a joc, però ja us he explicat que tot havia quedat en stand-by, així que de moment la veieu en acció amb una samarreta senzilla, però ben aviat tindrà el conjunt!
Com podeu comprovar a les fotos, ben contenta que està ella

Les primeres proves amb el punt

Com us deia, no estic cosint aquests dies gràcies a les varies varicel·les que corren per casa, així que us vaig ensenyant cosetes ja fetes.

Per estrenar-me en el gènere de punt vaig triar fer-li un conjunt a la petita de la casa, una samarreta amb coll tipus "sobre" i uns pantalonets.
Vaig agafar la primera tela de punt que havia comprat temps enrera, un estampat chevron de coloraines, i vaig aprofitar una samarreta blanca vella. El gènere de puny acanalat l'havia comprat a La Pantigana

La cosa va sortir prou bé, excepte el coll que se'm va desbocar una mica, però no m'importa perque és per estar per casa.
Tant la talla de la samarreta com la del pantalonet (no recordo d'on carai vaig treure els patrons, em sap greu...) anava bé en aquell moment, el mes d'octubre passat que la Sara tenia 10 mesos. Vaig posar uns punys llargs tant als canells de la samarreta com als turmells dels pantalons, així els doblava i li quedava tot ben posadet (excepte la cintura dels pantalons, que em va quedar un xic ampla).

Aquests dies que ha estat malalta la Sara, buscant pantalons que no li apretessin la panxa em vaig retrobar amb el conjunt, li vaig provar i vaig veure que amb els punys dels pantalons ben abaixats encara li anava bé... La samarreta li va un xic curta de panxa, però el que deia: per estar per casa ja va bé.
A les fotos comprovareu com ha crescut la petarda, mireu mireu... (podeu veure les crostes de la varicel·la encara...)

Perduts (per diferents motius)

Aquestes últimes setmanes estan essent un caos per mi, i estic gairebé completament desapareguda de les xarxes socials i del blog.
Recordeu que us vaig comentar que el mitjà havia agafat la varicel·la?
Doncs dotze dies després del seu primer granet han caigut la germana petita i el meu home... aaaargggggg...
Com podreu imaginar, de cosir res de res...

Així que de moment no us puc ensenyar costures noves.

Però us ensenyo una coseta...

Us agradava la sèrie "Perdidos"? A mi sí, molt
Entre els fanàtics la coneixiem més pel seu nom en anglès Lost.

Doncs avui us porto una cosa que no té a veure amb la costura, però crec que passa a totes les cases (o gairebé a totes...) i que està molt relacionat amb aquesta sèrie...

Tatxaaaaaaannnnn....

El racó dels mitjons perduts!
Un racó on penjar el mitjons desparellats mentre busco la seva parella...
(no em direu que a vosaltres no se us perden mitjons a la dimensió desconeguda passant per la porta màgica de la rentadora?...)

Haig de dir que se m'ha quedat petit, molt petit...

El petit cavaller

Aquesta Setmana Santa ha sigut una "santa setmana", ja que hem tingut en Lluc amb varicel·la (i de fet, encara el tenim). No l'ha passat molt i molt forta, però sí que ha sigut (i està siguent) molesta.
Com que porta molts dies tancats a casa i avui, dia de Sant Jordi, no podrà anar a veure les parades de llibres i roses, ni podrà anar a veure el cavaller Sant Jordi, vaig decidir fer-li un regalet: convertir-lo en el meu petit cavaller.

Vaig fer-li aquesta samarreta de màniga curta estil raglan treient el patró d'una samarreta que ja tenia i mirant una mica per sobre el tema de les mànigues d'aquest estil. La veritat és que són molt fàcils de fer... Vaig rematar la costura amb una puntada decorativa que, tot i no ser expressament elàstica, va molt bé per aquest tipus de punt.

La tela triada no podia ser cap altra, jeje, un suau punt de samarreta de la casa Lillestoff de cavallers i dracs. La tenia a casa des de fa molt, esperant el moment oportú, i ja ha arribat.

No cal que us digui que al meu petit cavaller li ha encantat el resultat... a les fotos em remeto :-D

Feliç Sant Jordi a tots i totes!!!

Cosint pel papa (II) : Samarreta xurro

Seguint el repte de la Miren pel Just for Men he cosit una samarreta per en Jordi, la del patró Strathcona Henley.

El resultat no m'ha agradat.
No pel patró, que és molt assequible, sinò per diferents petits desastres que han anat passant enmig de la confecció de la ditxosa samarreta, que han fet que acabés agafant-li mania...

Amb aquest patró m'he acabat de convèncer que els de The Thread Company justegen molt les mides... a veure, que en Jordi no és un top-model, però està molt bé, i la seva talla sempre li queda un xic estreta. És el tipus de patró, ara ja ho tinc après.

Al que anava, la tapeta: realment no és complicada de fer, a menys que com jo, et dediquis a liar-la... Tant les explicacions que vénen amb el patró com les de la Miren al tutorial són clares, però em vaig dedicar a cosir on no tocava. La sort és que me'n vaig adonar a temps... només va caldre descosir d'un costat.

El segon contratemps: la tela. Vaig comprar una tela de punt molt fina, d'un color verd aigua molt bonic. Per cosir-la m'he vist negra! Ni amb entretela ni res aconseguia cosir-la bé... un rotllo. Per més "inri" resulta que al senyor li pica... ggrrrrrr
La tela de contrast per la tapeta li vaig deixar escollir a en Jordi. Error. No queda pas malament, però a mi m'hagués agradat més de color rosa o taronja. Bé al final, a qui li ha d'agradar és a ell, no? Pel tancament vaig optar no fer traus ni botons... tal i com anaven les coses a saber què hagués sortit. Vaig posar-li un parell de snaps amb dibuix de dinosaure, jeje

Tercer mini-desastre: vaig copiar malament les mànigues. Jo crec que no les vaig girar i, clar, tenia dues mànigues exactament iguals, amb les marques i tot. Que què passa? Doncs que si és un patró amb les sises diferenciades pel davant i el darrera, com en aquest cas, doncs a la hora de cosir-les és un drama, perque estàn equivocades. En fi, ja no tenia més ganes de fer més modificacions, així que "passando que és gerundio"... Es nota una mica, però res. I una altra cosa: la llargada. No vaig medir-les i realment és una llargada molt tonta... li arriben gairebé a tocar el colze... en fi...

Última merdeta: el coll. Quina caca de coll que m'ha quedat, mare meeeevaaaaa... Desbocat, de diferent gruix, tort... és el clar exemple de com NO ha de ser un coll de samarreta.

Peeeeerò a en Jordi li agrada. I li queda bé. Així que... feina feta!!!