dimecres, 16 d’abril del 2014

Cosint pel papa (II) : Samarreta xurro

Seguint el repte de la Miren pel Just for Men he cosit una samarreta per en Jordi, la del patró Strathcona Henley.


El resultat no m'ha agradat.
No pel patró, que és molt assequible, sinò per diferents petits desastres que han anat passant enmig de la confecció de la ditxosa samarreta, que han fet que acabés agafant-li mania...

Amb aquest patró m'he acabat de convèncer que els de The Thread Company justegen molt les mides... a veure, que en Jordi no és un top-model, però està molt bé, i la seva talla sempre li queda un xic estreta. És el tipus de patró, ara ja ho tinc après.

Al que anava, la tapeta: realment no és complicada de fer, a menys que com jo, et dediquis a liar-la... Tant les explicacions que vénen amb el patró com les de la Miren al tutorial són clares, però em vaig dedicar a cosir on no tocava. La sort és que me'n vaig adonar a temps... només va caldre descosir d'un costat.

El segon contratemps: la tela. Vaig comprar una tela de punt molt fina, d'un color verd aigua molt bonic. Per cosir-la m'he vist negra! Ni amb entretela ni res aconseguia cosir-la bé... un rotllo. Per més "inri" resulta que al senyor li pica... ggrrrrrr
La tela de contrast per la tapeta li vaig deixar escollir a en Jordi. Error. No queda pas malament, però a mi m'hagués agradat més de color rosa o taronja. Bé al final, a qui li ha d'agradar és a ell, no? Pel tancament vaig optar no fer traus ni botons... tal i com anaven les coses a saber què hagués sortit. Vaig posar-li un parell de snaps amb dibuix de dinosaure, jeje


Tercer mini-desastre: vaig copiar malament les mànigues. Jo crec que no les vaig girar i, clar, tenia dues mànigues exactament iguals, amb les marques i tot. Que què passa? Doncs que si és un patró amb les sises diferenciades pel davant i el darrera, com en aquest cas, doncs a la hora de cosir-les és un drama, perque estàn equivocades. En fi, ja no tenia més ganes de fer més modificacions, així que "passando que és gerundio"... Es nota una mica, però res. I una altra cosa: la llargada. No vaig medir-les i realment és una llargada molt tonta... li arriben gairebé a tocar el colze... en fi...

Última merdeta: el coll. Quina caca de coll que m'ha quedat, mare meeeevaaaaa... Desbocat, de diferent gruix, tort... és el clar exemple de com NO ha de ser un coll de samarreta.

Peeeeerò a en Jordi li agrada. I li queda bé. Així que... feina feta!!!

1 comentari:

  1. Ai nena, com he rigut amb els teus "laments"... :D
    Falta una foto de la samarreta posada en el maniquí corresponent, és a dir, a en Jordi. Va, vaaaaa... que segur que posada queda la mar de béeeee! ^_^

    ResponElimina