Perque les mestres s'ho valen...

Demà s'acaba el curs escolar, i ahir els meus fills grans van voler donar un petit detall a les seves mestres.

Cada any s'acostuma a fer un regalet conjunt entre tots els alumnes de cada classe, però a casa sempre fem un petit detall més personal, on hi hagin participat els nens, perque creiem que aquestes mestres que durant tot l'any es preocupen per ells, els ensenyen a pensar i raonar, a veure-li totes les possibilitats al món que els envolta, a estimar i respectar, a escriure, llegir, sumar i multiplicar, es mereixen un petit reconeixement, un "gràcies per tot".
En Lluc l'any que vé tornarà a tenir la mateixa mestra, una mestra que ja s'ha convertit en una amiga, després de cinc anys (tres amb la Clàudia i dos amb en Lluc). La Clàudia en canvi canviarà de cicle i de mestra.
Així l' Eva i la Natalia han rebut aquests paquetets, embolicats amb paper decorat per ells i enganxats (es nota que també ho van fer ells, jejeje) amb washi que corre per casa.

Aquest any hem fet una cosa senzilleta: dos punts de llibre per cada una, un fet amb paper pels nens i l'altre cosit per mi.

Pel punt de llibre de paper vam fer servir dues peces rectangulars de cartolina blanca.
En una de les peces vam escriure una frase (la d'en Lluc li vaig escriure jo i en canvi la Clàudia va escriure la seva):

"Una bona mestra agafa la mà, obre la ment i toca el cor"

"Els millors mestres ensenyen des del cor, no des dels llibres"

 A l'altra peça els nens van fer el que van voler: la Clàudia va utilitzar tampons de fades, cinta washi i va escriure, i en Lluc va dibuixar l'Eva (amb una fletxa li va indicar que era ella, per si de cas, jejeje) i va posar cinta washi on va voler.
Després vam enganxar-les, formant les dues cares d'un sol punt de llibre, vam fer el forat i vam passar la cinta.
Us agraden?

Pel punt de llibre cosit em vaig inspirar en aquests de MRdM, però vaig canviar la manera de tancar-lo. Ella utilitza la cinta d'entredòs per ocultar el punt on s'uneixen els dos costats de la roba, en canvi jo he fet un doblec a tots els costats, deixant així polit el tancament i he pogut colocar la cinta on he volgut.
La cinta és ideal per unes mestres, no? :-D
M'encanta com han quedat!

Sé que els han agradat molt a totes dues, i el que em satisfà és que els nens hagin dedicat un moment a crear aquests regals que expliquen molt dels seus sentiments envers les seves mestres.
(ah, i la Clàudia va acompanyar el regal amb una petita carta on li deia a la Natalia com li agrada estar amb ella : "amb tu em sento tan bé com si estic amb la mama" és l'únic fragment que se m'ha quedat... per estar contenta, tant la mestra com la mama, no?...)